Fa molts anys que Albert Solà va iniciar una batalla personal per ser reconegut com a fill il·legítim del rei emèrit, Joan Carles I. Va basar la seva singladura en dues potes de la societat: els mitjans de comunicació i els jutjats. Respecte als primers, s'ha de reconèixer que va aconseguir el que pretenia; el bar de la Bisbal on treballa -ple de retalls de premsa i fotografies que assenyalen la semblança física dels dos- ha estat plató improvisat de televisions. Pel que fa als segons, el cas va arribar al Tribunal Constitucional que, tot i que va desestimar la seva petició, va obrir un precedent. Ara s'ha tornat a treure de la màniga la famosa prova d'ADN que «demostraria» que veritablement és el fill del Borbó. Deixant de banda la fiabilitat de l'estudi genètic, que no portarà a enlloc, el bisbalenc ha aconseguit que molts es creguin la seva història, fins al punt que és arxiconegut amb el sobrenom d'«el Monarca». En les declaracions publicades ahir a Diari de Girona, explica part de la seva estratègia i assegura que l'únic objectiu era poder mantenir una reunió privada amb el suposat pare biològic. «Per doblegar-lo, per fer-lo baixar del burro (...). El de dalt necessita més pressió», assegura. Si fa no fa com el Procés. O almenys el que han dit que pretenien uns i l'altre i mai sabrem si és veritat o no.
