07 de desembre de 2019
07.12.2019
Diari de Girona

Apocalipsi climàtica

07.12.2019 | 00:49
Apocalipsi climàtica

Tinc un amic d'aquells de tota la vida que fa més de vint anys ja em menjava el cap amb això del canvi climàtic. Em refereixo al geògraf i climatòleg Carles Bayés, Litus pels amics, un pioner, un avançat al seu temps que, a més, imparteix saviesa meteorològica cada setmana al setmanari Hora Nova. Durant aquells anys de tendra innocència, la resta de la colla ens el miràvem amb certa condescendència, com aquell que saps que ha estat abduït per una passió irrefrenable, cosa que entre els membres d'aquell grup succedani dels Goonies era habitual; n'hi havia un que es creia la reencarnació alt-empordanesa d'en Schumacher i quan anàvem de festa agafava les rotondes com si fossin corbes de Bahrain, un altre que era un crac enamorant-se idíl·licament d'una noia diferent cada setmana o, sense anar més lluny, un servidor, que col·leccionava films X en VHS amb els quals traficava a l'esbarjo de l'institut Ramon Muntaner de Figueres. Espero que això últim, si era constitutiu de delicte, ja hagi prescrit. El cas és que el bo d'en Carles ja ens alertava llavors dels perills del canvi climàtic i mai li vam fer ni puto cas. Vint anys després, li hem de donar la raó. I demanar perdó.

Serveixi aquesta anècdota per il·lustrar la relaxació generalitzada que, des de fa dècades, hem permès tots amb el tema. Perquè si ho penseu bé, molts hem sentit més d'una vegada múltiples profecies sobre l'adveniment del canvi climàtic en clau d'apocalipsi i quasi tots ens ho hem pres a broma. Avui, superats per l'evidència d'un clima canviant i extrem, no ens queda altra opció que corregir aquests pecats de joventut. Precisament a la joventut és on, avui, hi ha bona part de la solució. El fenomen Greta Thunberg, per exemple, genera controvèrsia, cert, i a mi mateix, que he assumit per fi una conducta ecològica, em fa ràbia, que diríem al meu poble, però és innegable que convenç i remou consciències entre els més joves i, encara més important, els mobilitza a lluitar per un canvi real. Potser a les generacions passades ens va faltar això, una Greta amb cara de T-1000, un líder amb carisma, i no només un Capità Enciam de fireta infantil amb eslògan enginyós. Els petits canvis són avui menys poderosos que mai. En calen de grans, molt grans.

Assetjat per la consciència, i també pels mitjans de comunicació amb la celebració de la COP25 aquesta setmana a Madrid, vull tancar la columna amb algunes reflexions del meu meteoròleg de capçalera, que lluny de tranquil·litzar-me, accentua encara més l'alerta actual: «El futur ens ha atrapat, estem en un estat d'emergència climàtica que no només ha fet curtes les previsions de fa anys, sinó que ara ens obliga a tots, governs i ciutadans, a actuar amb rapidesa i valentia per fer efectiu l'assoliment d'un nou model econòmic que sigui sostenible, un canvi de paradigma del model energètic que és clau». Penseu-hi: ja no només ens hi va el planeta, ens hi va la vida.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit