07 de desembre de 2019
07.12.2019

Cartes

07.12.2019 | 01:10

Utopia del diàleg
Raimond Bitlloch i Compañó La Cellera de Ter
Aquests dies, intenten vendre'ns la moto del diàleg, però ells saben què és impossible, portar a la pràctica els resultats d'aquest si no és una submissió total de Catalunya.
Sí, així de clar i real, qualsevol avenç per Catalunya serà tallat de diferents maneres, només cal recordar que qualsevol llei orgànica necessita 3/5 parts del congrés (210 de 350) per tirar endavant. Les dretes sumen 150, ara suposem que baixa la verge i passa el tràmit, el PP i Vox envien les lleis al TC com és lògic acceptades a tràmit, passaran anys o no. Si són anys hi haurà altres eleccions on els vots de Catalunya no valen res i a sobre el sentiment anticatalà ha pujat, la dreta mana, es carreguen totes les lleis a favor del principat i aquí no hi queda ni el solar.
Queda clar que el que cal és derrotar el règim del 78 i el diàleg només per pactar els termes de la separació.


Tripartit Psoe, PP i Cs?
Francesc Buixeda Cabré Santa Pau
Fa molts dies que s'està negociant amb Podem, ERC, JxCat i altres formacions que s'hi poden adherir, perquè el PSOE investeixi el seu candidat Pedro Sánchez, les conversacions són molt opaques, tot i que el cap de l'Estat encara no li ha encarregat la tasca de formar govern. O sia, el que s'està plantejant és un govern Frankenstein, i pregunto, serà prou sòlid per tirar endavant els reptes, que indubtablement haurà d'assumir, com l'aprovació dels pressupostos, les pensions, la possible modificació de la Constitució, resoldre el tema territorial, modificació de la llei electoral i també la laboral, entre d'altres?
Doncs sembla bastant difícil que amb aquest govern això sigui possible, i s'aboqui a un tercer comici, dins d'aquesta situació, Cs ha proposat un govern fort, format pel PSOE, PP i Cs, que representaria un total de 221 diputats, és a dir, majoria absoluta, potser faria factible portar a terme, amb suficient suport, les imprescindibles i importants reformes estructurals.
El PSOE potser hi hauria de repassar la situació i davant la dificultat de la negociació amb els partits independentistes i nacionalistes, que ens poden portar a terceres eleccions, estudiar la proposta dels constitucionalistes, per evitar perllongar, sine die, la constitució i posada en funcionament del govern, que la situació actual urgeix, evitant la persistència en funcions.


Un «pessebre» molt singular
Lluís Torner i Callicó Girona
D'uns anys cap aquí, a l'Ajuntament de Barcelona, d'ençà que hi ha la Sra. Colau d'alcaldessa, hi fan un «pessebre» molt singular, que té poc a veure amb el que, tradicionalment, se sol fer en moltes cases, i en alguns espais públics. Tenim molt clar que, la societat actual, cada vegada va essent més laica, ho hem de respectar, el fet de ser creient, no és potestatiu de ningú, tothom és ben lliure de pensar com cregui millor, d'acord amb la seva pròpia consciència, però sense deixar de respectar els i les que pensem diferent; als quals que es digui pessebre, una cosa que no ho és, ens sembla un xic atrevit.
Aquest tema ens ha inspirat un senzill poema: Una cosa és no creure,/i l'altra fotre-se'n un xic,/la Colau, amb el seu «pessebre»/realment, s'hi ha lluït.// Creure no és obligació,/ és potestatiu de cada qual,/ però cal un xic de comprensió,/ vers els que no pensem igual.//No se'n pot dir pessebre,/a un munt de caixes diferents,/que no s'hi assemblen en res.// Fa ben difícil d'entendre,/ i ens sembla un atreviment,/dir-ne «pessebre»; quan no ho és!
Molt bé si és una «obra d'art»/d'aquelles d'estil tan ­modern,/però no és pot anomenar, /ni Pessebre, ni Naixement. // No és una crítica. És el nostre parer.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook