Aquesta setmana, dimecres 11, la Unió Europea farà públic al COP25 el seu full de ruta pel canvi climàtic. Arran de les primeres declaracions de la presidenta de la Comissió Europea Ursula von der Leyen i del vicepresident primer Frans Timmermans, encarregat del Green Deal d'Europa, sabem que l'aposta europea per liderar el camí cap el canvi climàtic és molt important. Per primera vegada, pregunten: sabeu quin és el cost d'augmentar els morts per mala qualitat de l'aire de 400.000 persones a un milió? Quin és el cost pel llevant ibèric de passar de tenir una gota freda cada 15 anys a tenir-ne una cada cinc mesos? Quin és el cost de la pèrdua de collites cada any per excés de calor? Quin és el cost de perdre cabal als rius i disminuir l'aigua disponible per a l'activitat humana?

La presidenta Ursula von der Leyen explica que el Green Deal és la nova estratègia europea pel creixement, reduint emissions i creant llocs de treball amb 1 bilió d'euros en inversió, investigació, innovació i noves tecnologies ecològiques. El mes de març proposarà una llei pel clima, estenent la taxa de carboni a tots els sectors, fet que implicarà protegir les fronteres per evitar que la producció més consumidora d'energia marxi de l'espai econòmic europeu.

Què és el Carbon Border Tax, o l'aranzel de carboni? És un aranzel que es posaria als productes importats de forma que igualin el cost de la taxa de carboni que contenen els productes fabricats a Europa. Això evitaria el desplaçament d'empreses fora Europa i ajudaria a impulsar la mateixa política a altres països reticents a fer el canvi. És evident que hi ha nombrosos frens legals per implantar-la, sobretot pel que fa a la organització internacional de comerç.

Per entendre aquesta necessitat exposaré els principals fluxos d'entrada de CO2 a Europa. En primer lloc l'entrada de combustibles: el gas de Rússia entra a Europa en quantitat de 1.023 Gt CO2, el petroli d'Orient Mitjà aporta 700 Gt CO2, el gas de Noruega entra 346 Gt CO2, el petroli centre africà entra 265 Gt CO2, i altres productes venen de Xina amb 343 Gt CO2, de centre Àsia amb 275 Gt CO2 i d'Estats Units amb 254 Gt CO2. Sumats fan 3.206 Gt CO2 en forma de matèries primeres. A això hi hem d'afegir les emissions que importem amb els productes acabats: de la Xina importem 380 Gt CO2, de Rússia 163 Gt CO2, de la Índia 165 Gt CO2, de Turquia 120 Gt CO2, d'orient occidental 89 Gt CO2 i d'Estats Units 186 Gt CO2. Europa exporta a Estats Units per valor 120 de Gt CO2. El saldo dels productes és que Europa importa CO2 per valor de 983 Gt CO2 que, sumades als combustibles, fan 4.189 Gt CO2.

Abaixar les emissions, doncs, no és només una tasca de substituir els combustibles fòssils, sinó també evitar que la importació de béns incorpori més i més CO2. Per entendre-ho millor, explicaré el cas exacte del paper higiènic, que conec al detall.

En el món industrial es coneixen les millors tècniques disponibles (MTD) com la tecnologia que cal aplicar en cada moment. Avui en la fabricació de paper higiènic la MTD diu que es necessiten 2 kWh/kg de paper en forma de calor i 1 kWh/kg de paper en forma elèctrica. A Xina fan servir carbó com a combustible en les calderes de vapor, mentre que a Europa es fa servir gas natural (i ara nosaltres biomassa). L'electricitat a Europa és un mix nuclear, renovable i gas natural, essent el carbó expulsat en aquests moments de la generació. A la Xina és majoritàriament carbó. Això fa que en energia el paper higiènic fabricat a la Xina tingui un cost de 83 €/t, mentre que a Europa sigui de 133 €/t. Si la taxa de carboni actual puja de 25 a 50 €/t CO2, cosa que esperem en els propers anys, el cost energètic a Europa serà de 145 €/t, una diferència de 62 €/t amb la Xina, un 7% sobre el cost total del producte que deixa la indústria europea en mala condició dintre Europa i en el mercat internacional.

Però si ara ho raonem en termes d'emissions, la cosa encara està més clara. A Europa la fabricació de paper higiènic emet uns 1.138 kg CO2/tona de paper. El paper que ve de la Xina emet 2.277 kg CO2/t i el nostre producte Nature conté 383 kg CO2/t. Queda clar que l'aplicació d'una taxa de carboni intensa sense aranzel augmenta la competitivitat del paper xinès que alhora augmenta de forma exagerada la importació de carboni.

Un dels problemes que té la UE és com fer el càlcul de les emissions de cada producte per posar-hi la taxa. Com que té els valors MDT pot aplicar el cost d'Europa per les emissions europees, per exemple 25 €/t CO2 per l'emissió europea de 1.138 kg CO2/t als productes que venen de la Xina. Això afegiria una taxa a la importació de 28,5 €/t paper. Però si el càlcul es fa amb les emissions reals de la Xina, la taxa hauria de ser de 57 €/t paper, molt a prop dels 50 €/t de la diferència de costos de paper que hi ha actualment.

Desenvolupar l'aranzel de carboni és clau en la lluita del canvi climàtic i permetrà que la taxa pugui ser intensa, anant dels 25 €/t CO2 fins a 100 €/t CO2 o més, depenent del cost de l'última tecnologia a desenvolupar; per exemple el gas renovable avui necessitaria una taxa de carboni de 400 €/t CO2 per poder ser competitiu.

Europa lidera el canvi climàtic i ha d'actuar de forma valenta. Aquesta setmana, doncs, estarem expectants al que es digui a Madrid.