Cartes

Josep M. Loste i Romero Portbou

Les fortes pluges del passat 22 i 23 d'octubre a Occitània, sobretot a la zona entre Besiers i Seta van deixar molt malmesa la via del tren -de tot el tren, tant del convencional com del TGV/AVE i els de mercaderies- en el tram molt estratègic de l'SNCF/RFF entre Narbona-Montpeller-Avinyó fins al 2 de desembre.

Amb aquesta incidència, a causa de la meteorologia, també van quedar perjudicades les interconnexions ferroviàries dels trens de les línies R11 i RG1 Barcelona-Girona-Portbou-Cervera fins a Avinyó, dels trens AVE Barcelona-París, Barcelona-Lió i Madrid-Barcelona-Marsella; així com dels trens de mercaderies procedents de la part oriental de l'Estat francès, d'Itàlia, d'Alemanya, de Bèlgica i d'Holanda cap a la península Ibèrica. Amb tot, el desgavell de la mobilitat ferroviària transeuropea hagués estat molt pitjor si no fos per l'existència del tren nocturn París-Portbou (per Tolosa).

Aquest era i és un tren gairebé condemnat a mort per l'SNCF, que ara, mentre durin les obres de reparació de la via, esdevindrà un tren diari entre Cervera de la Marenda-París i París-Portbou. En aquest sentit considero que seria molt important, amb la pressió democràtica del territori, tant del nord com del sud, mantenir, millorar i dignificar el nocturn París-Portbou-Cervera-París, un tren sostenible i necessari, atès que l'AVE/TGV no pot circular a la nit, ja que necessita un manteniment molt car i exhaustiu fet en hores nocturnes.

Pàrquing Saba i el seu telèfon

Carles Mallart Girona

Fa uns dies vaig anar per una gestió de registre d'uns documents de gran format de pàgines a la seu central de la Generalitat de Catalunya a Girona. Seria la una del migdia. La Girona dels serveis, gestions i dels negocis en plena ebullició. A la Generalitat han suprimit pràcticament el registre físic de documents i avui en dia tot va per via digital, si bé tota la planta baixa d'atenció al públic estava plena de gom a gom com abans. Sembla que no s'ha notat la digitalització dels serveis i escrits, hi havia cues com sempre.

Acabo la meva gestió i vaig a recollir el cotxe al Saba que hi ha al davant. Primer entrebanc: els caixers automàtics de pagament no volen targes de dèbit, sinó que han de ser de crèdit, com als avions, vaja. Intento pagar i en tenir dificultats de pagament del sistema poso els documents que portava a sobre el caixer automàtic, pago en efectiu i em descuido de la documentació. Marxo i després de més de 25 km arribo al lloc i m'adono que m'he decuidat dels papers al Saba de Girona. Miro per internet el telèfon del pàrquing i, al·leluia!, hi ha un número de mòbil general. Hi truco i, segona dificultat, em surt el misatge: «Aquest telèfon no rep trucades, només WhatsApp i, al costat, un mail». I penso: «Mira quin sistema tan modern, potser massa, i estalviador, no volen trucades». Faig un whatsapp i un mail per asegurar la jugada, els dic que m'he descuidat uns documents sense valor però per a mi importants a sobre del caixer i, oh bon servei, em contesten immediatament: «Sí, a través de les càmeres veiem els seus documents a sobre del caixer. Pot passar a l'hora que vulgui, els té a la seva disposició». La veritat, personal amable i professional. A la tarda els vaig recollir però em vaig quedar bastant astorat del sistema que Saba té implantat als seus pàrquings, i en té una colla.

Latifundisme espanyol i sicilià

Josep Baella Isanta Girona

Jean Imbert a la seva obra Història Econòmica, sobre les conseqüències de la afluència de metalls preciosos a Europa diu: «Les conseqüències de l'arribada massiva d'or i de plata van ser molt diferents segons els països europeus. La inflació de diner va empobrir finalment Espanya, mantenint la seva prodigalitat i la seva mandra i, en canvi, sembla haver estimulat l'esforç industrial d'Anglaterra».

Jaume Vicens i Vives, sobre latifundisme a Extremadura i Andalusia comenta: «Les grans possessions estaven configurades, al segle XIII, a Còrdova i Sevilla. Constituït per l'heretatge, per matrimonis i per les usurpacions de la noblesa sobre patrimoni real i d'ordes militars. Comparant el mapa senyorial d'Espanya al segle XV i el del latifundisme actual, es veurà que les possessions dels terratinents del segle XV concorden amb les dels seus successors del segle XX».

Quant a l'economia colonial americana de 1550 a 1700, afirma que la història de la propietat a Amèrica coincideix amb la història del latifundisme. Les ordenances de 1573 donaven preferència als conqueridors i als seus descendents en el repartiment de les terres. Latifundistes, buròcrates, encarregats, nobles i cavallers de sang constituïen el pic de la societat criolla.

Sicília queda sotmesa a Castella del 1504 al 1713. A partir del 1759 a una branca lateral dels Borbó. En aquest període es va anar transformant en un territori de latifundistes i terratinents, fet que en el segle XVIII va originar una nova aportació siciliana a la història, la màfia, nascuda com una organització de camperols en rebel·lió armada clandestina i permanent, en contra dels latifundistes.