En la barriada del Güell hi ha un carrer que porta el nom dels impressors Oliva i un altre el dels impressors Bro. Qui eren aquests impressors que han merescut ser recordats en la nomenclatura ciutadana? Eren dues famílies que en el segle divuit ompliren totalment l'art d'imprimir a la nostra ciutat, i algun dels tallers que regentaren tingué successors fins ben entrat el segle vint.

Francesc Oliva, fill d'un metge de Sant Hilari, de la segona meitat del segle XVII, es traslladà a Girona per dedicar-se al negoci del llibre. Gabriel Bro era un impressor que estava establert a Barcelona. El segle XVII es podria considerar com una època daurada de l'estampació de llibres a la nostra ciutat. Era l'època de gran activitat de l'Estudi General. I, per tant, es vivia l'oportunitat per dedicar-se a la producció i venda de llibres. Fet que es fa notar no només en la quantitat sinó també en la qualitat de les impressions. Havien funcionat dues importants impremtes, la de la família Garrich, en la primera meitat del segle, i la dels Palol, pare i fill, que treballaren successivament en l'art d'imprimir en la segona meitat de la centúria. En morir el segon dels Palol el seu taller es posà en venda, mentre la ciutat es quedava momentàniament sense cap activitat en l'art de la producció del llibre. Era una bona ocasió per establir-se aquí per tal d'omplir el buit que s'havia produït. A més, els Bro havien començat a trobar-se incòmodes a Barcelona. La seva condició d'originaris de França els creava problemes en una ciutat que, en plantejar-se la successió a la corona espanyola, el pretendent francès no era pas el desitjat per la majoria dels barcelonins. A Girona seria menys conegut l'origen dels Bro, i per altra part l'animositat antifrancesa no era tan acusada com ho era a la capital del Principat.

Tant els Bro com els Oliva aspiraven a comprar els materials i maquinària del taller dels Palol, que estava en venda. Era un taller que tenia un bon historial i un innegable prestigi. Per tant, l'adquisició era molt favorable per a l'inici de la nova empresa. En Francesc Oliva devia fer una millor oferta i guanyà la partida. Seguidament amplià la seva activitat, afegint l'art d'imprimir a la dedicació de llibreria que ja venia exercint des de les darreries del segle disset, coincidint amb l'inici del nou segle. Facilità el seu nou treball poder disposar de totes les eines de la impremta Palol. Precisament el primer llibre sortit del nou taller de Francesc Oliva fou el que porta per títol Viridarium artis notariatus, la impressió del qual havia deixat començada Jeroni Palol, abans de morir. Francesc Oliva aprofità les pàgines ja impreses i completà l'edició, que es posà a la venda l'any 1704. La labor del primer impressor d'aquesta nissaga durà ben pocs anys a causa de la malaltia que l'afectà i que provocà la seva prematura defunció. Però el taller continuà actiu en mans del fill de Francesc, de nom de pila Narcís. Al qual succeí el seu fill, també de nom Narcís. De manera que amb el peu d'impremta Narcís Oliva es troben edicions que van des de la segona dècada del segle XVIII fins als primers anys del XIX. L'any 1744 un altre fill de Francesc Oliva, de nom Antoni, que era molt jovenet quan morí el seu pare, fundà un nou taller d'impressor. Instal·lat al carrer de les Ballesteries, en una de les cases el darrere de les quals afronta amb les del carrer de la Força. Des d'uns anys abans ja tenia establiment de llibreria. Establiment que patí les conseqüències de la inundació del mes de novembre de l'any 1737. Alguns veïns l'ajudaren a salvar part del contingut de la botiga, i a recuperar exemplars que havien estat afectats per la humitat, llibres i papers que col·locaren en el taller d'un flequer per aprofitar la proximitat del calor del forn. I uns altres exemplars els passaren a un local de l'altra banda del carrer, que era més assolellat.

Aquest taller tingué una llarga continuïtat. Primer a cura dels membres de la família que s'anaren succeint, i després passant a mans de successius compradors, el darrer dels quals fou Tomàs Carreras, que l'adquirí l'any 1832 i en mantingué l'activitat fins a la segona meitat del segle vint. Els Carreras foren els posseïdors de l'extraordinària col·lecció de xilografies. Unes procedents del taller Oliva, i altres de diverses procedències. Col·lecció que ha estat tema de dues edicions. La primera de les quals promoguda per Josep M. Gironella i patrocinada per l'industrial Bachs.

Gabriel Bro s'associà amb el llibreter Rafel Trellas i, amb l'ajut econòmic d'aquest, pogué muntar la seva impremta a la nostra ciutat. Semblantment a com ho feren els Oliva, els Bro es perpetuaren en la seva activitat professional, a la nostra ciutat, en dues branques familiars. Durant tot el segle XVIII imprimiren a Girona quatre tallers, dos regentats pels Oliva i dos pels Bro. Tres d'aquests tallers estigueren ubicats al carrer de les Ballesteries i un a la plaça de les Cols, actual Rambla. En la celebració de les Fires de Sant Narcís, tant els Bro com els Oliva muntaven sengles parades de venda de llibres a la plaça de les Cols.

El segle XVIII fou fatal pel que fa als estudis superiors a la nostra ciutat. L'any 1717 Felip V clausurà totes les universitats catalanes existents ,creant-ne una de nova a Cervera. I a mitjan segle, Carles III expulsà dels seus dominis els Jesuïtes, quedant suprimit el col·legi que aquells religiosos tenien establert a Girona, centre docent que tenia nivell universitari. Però, per altra part rebé un fort impuls l'ensenyament primari. Del qual participava un més ample contingent de població. Aquests canvis propiciaren que a Girona hi ha­guessin menys savis; però també molts menys analfabets. Fet que es fa notar en la producció de les impremtes gironines. Els Oliva i els Bro no editaren obres d'alt nivell científic i humanístic, com els seus antecessors del segle XVII; però sí una gran quantitat de llibres i fulletons destinats a la divulgació i a la cultura popular. Molts llibrets de formació religiosa i de pietat popular i manuals d'ensenyament elemental. És molt significatiu que d'aquells tallers en sortissin diverses edicions de l'obra del rector d'Ollers, mossèn Baldiri Reixach, Instruccions per l'ensenyança de minyons. Valiosíssim tractat de pedagogia que havia de ser bàsic per promocionar els estudis primaris en benefici d'una gran part de la població.

En aquesta labor d'educació popular hi tingué una notable participació la producció editorial de les famílies d'impressors Oliva i Bro. Bé es mereixen ser recordats posant el seu nom en sengles carrers de la ciutat.