08 de desembre de 2019
08.12.2019
Diari de Girona

Indignació de xarxeta social

08.12.2019 | 06:00
Indignació de xarxeta social

A alguns de vostès els deu quedar lluny, la polèmica que hi ha a Barcelona amb les noves tarifes i targetes de transport públic. A uns altres de vostès no tant, potser perquè sovintegen la capital, per feina, per anar a les botigues o als partits del gran futbol. Potser hi tenen fills estudiant, i aleshores el tema qui sap si els toca la butxaca. O simplement vostès són dels que entren i surten o es mouen per la capital amb el cotxe enganxat a les galtes del darrere, fins i tot per anar a comprar vent, i tot això del transport públic els sona a una cosa que fa la terregada romàntica.
A les xarxes socials he vist ciutadans emprenyats amb la reordenació tarifària. Els més crítics tenen el perfil de l'usuari esporàdic de transport públic, gent que viu a la ciutat, que té la feina prop de casa o una vida amb horaris poc escandalosos. Vull dir que no són dels que es lleven de matinada per agafar cap tren, per entrar a fer de bastaix de magatzem o a fer de repartidor mort de nervis als carrers atapeïts de Barcelona. Gent, en qualsevol cas, que es queixa que els pugin la tarifa quan –diuen– són dels que sovint van a peu i tan sols agafen quatre autobusos mal comptats. Gent queixant-se que s'abarateixi el bitllet de l'ús intensiu, el propi dels treballadors itinerants, de la massa, i en canvi s'apugi el bitllet del passavolant, del turista i del que, en termes de mobilitat, té la vida prou endolcida.
La personalització de les targetes, cosa que n'elimina l'ús col·lectiu o deixar-les en herència, ha estat un altre motiu d'indignació. Les parelles ja no poden cedir-se la targeta a l'hora de picar-la i això és intolerable. Però el que no veuen els indignats és que es vol promoure l'adquisició, i per tant l'ús, de targetes de transport públic. Targetes per a tot tipus de perfil. La qüestió és que se'n comprin més i que es facin servir més, cosa que repercutirà en l'augment de serveis de transport públic i en la disminució de l'infern automobilístic.
Segur que els canvis es poden ajustar una mica més. Però els indignats principals han quedat una mica retratats. He sentit gent esgrimint que ni té cotxe i que, per tant, no contamina –gent que després veus a les xarxes que es fa un tip d'agafar avions. I gent dient que tornarà a venir amb cotxe a la capital perquè els surt més barat, la qual cosa és un disbarat si es fa el càlcul de què costen els peatges, el combustible i l'aparcament. Gent, en resum, que està en contra del canvi climàtic però troba una vergonya haver de pagar una mica més per tenir una mica ­menys de cotxes al carrer i uns transports públics de més qualitat. Gent que, no obstant la injustícia que pateixen, no surt a cremar la ciutat, com a Xile, o a bolcar tramvies com a l'any 51.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook