08 de desembre de 2019
08.12.2019
Editorial

L'urbanisme de la Costa Brava

08.12.2019 | 06:00

Dintre de la general inactivitat que caracteritza el Govern de la Generalitat, hi ha comptades excepcions, com la direcció general d'Urbanisme. Al llarg d'aquest any ha treballat de valent per enllestir el reclamat Pla Director Urbanístic de la Costa Brava, que ha de posar ordre a tot el litoral de les comarques gironines. Prèviament, el gener passat s'havia aprovat una moratòria que impedia construir en terrenys en una franja de 500 metres. El resultat és el pla que es va aprovar dimarts passat i que ara, un cop publicat al Diari Oficial, obrirà un període de tres mesos per presentar al·legacions i un mes d'audiència per als ajuntaments. Després, vindrà l'aprovació definitiva. El pla preveu desclassificacions en 981 hectàrees, modificacions urbanístiques i millores en la integració paisatgística. Frenarà la construcció de més de 15.000 nous habitatges, gairebé la meitat dels que estaven previstos. El got es pot veure mig buit o mig ple. Aquest pla de protecció del litoral té prevista la modificació dels àmbits de creixement. Això vol dir que es reduirà la superfície o el nombre d'habitatges previstos en alguns sectors o la seva reordenació, entre d'altres. Afecta de manera desigual els diferents municipis de la Costa Brava. Alguns ja estaven adaptats a la normativa. D'altres, com Roses, el planejament preveia 6.624 nous habitatges i el pla només n'autoritza 948. En alguns casos, com sa Guarda de Cadaqués, es permet construir el nombre d'habitatges ja aprovats, però s'obliga a realitzar algunes modificacions.

En principi, i amb tots els matisos que es vulgui, sembla un pla urbanístic equilibrat. Segur que no satisfà plenament els promotors, que voldrien més superfície edificable, és lògic. I tampoc els moviments ecologistes entorn de SOS Costa Brava. En la seva primera valoració admeten que «és un clar pas endavant», però també deixen clar que, a parer seu, és «insuficient». És evident que si es pretenia aconseguir un pla radical, aquest s'ha quedat curt. En canvi, si l'objectiu era que fos raonable, per complementar l'activitat econòmica amb la preservació d'aquest gran actiu que és el paisatge de la Costa Brava, el conjunt del pla és acceptable. És difícil satisfer tothom. També és cert que es podia haver anat més enllà, tot i que el resultat final el tindrem després de les al·legacions. És obvi que la Generalitat s'ha volgut curar en salut. Frenar projectes ja autoritzats, hauria significat un elevat cost en indemnitzacions a costa de l'erari públic. Algú pot sostenir que més important és preservar el paisatge i la natura. Cert, i ha de ser prioritari després de l'asfixiant pressió urbanística de les últimes dècades, però no és sobrer perseguir l'equilibri.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook