Per què votar, si després apareix Alfonso Guerra i t'explica qui ha de governar en un manifest a favor de la moderació, sens dubte la virtut que millor el retrata. Es tracta de saltar-se una vegada més per les braves el mandat de les urnes, per imposar amb suavitat un executiu sense eleccions i amb els de sempre. Perquè quedi clar, l'enèsima proclama sentencia que «un govern que representi la meitat del país no està en condicions». Ni Franco ho hauria dit millor. Tots els governs democràtics emergeixen de la meitat de la població, quan reclamen la seva emanació de la ciutadania al complet són dictadures.

González, Guerra i companyia van governar tan angelicalment, repassin els seus respectius finals en el fangar, que per força havien de sentir-se temptats a impartir classes. La seva fèrria voluntat de descomptar o expulsar d'Espanya els que se senten a disgust dona la raó a aquests sediciosos que no poden treure's de la boca, i que tornen a esgrimir com a excusa perquè el PP segueixi governant. Costa de creure que la situació catastròfica que denuncien hagi emergit per generació espontània en els últims mesos. Sembla més lògic que s'incubés durant els anys en què Ibarra o Leguina semblaven inamovibles.

La saníssima conclusió de González i Guerra, que només s'uneixen contra els altres, estableix que sempre serà preferible un govern de la dreta, que ara es disfressa de «constitucionalista i transversal». De fet, no es recorda el seu piafar de cavalls desbocats quan Rajoy permetia que la situació es podrís, sense més que canviar-se el pur de comissura. Segur que els socialistes antediluvians coincideixen amb Aznar que el PSOE ja no és «constitucionalista», de manera que l'únic país viable agermana PP, Vox i les sobres de Ciutadans. Quan mires cap al passat, el futur sembla més clar, i pensar que un dia ens vam prendre seriosament gent així!