En els últims temps sembla que la democràcia ha de ser assembleària per ser pura. Frases com «la veu del poble» o «ha de decidir el poble» surten constantment de la boca de molts polítics. En realitat, es tracta d'un llenguatge purament populista, freqüentment usat pels règims autoritaris. La història ens demostra que la millor de les democràcies és la representativa. En aquesta línia de «donar veu al poble» han sovintejat les consultes i els mal anomenats pressupostos participats. Un eufemisme. Mai de la vida es pot considerar participat o democràtic un procés en el qual voten, com acaba de passar a Girona, el 5,25% dels seus veïns. La màxima participació d'aquestes consultes ciutadanes va ser del 6,49% l'any 2016. Així, ens trobem que aquest any, la prioritat de les obres de la Font de la Pólvora l'ha decidit un 0,95 dels veïns; a Santa Eugènia, un 2,85%; a Vila-roja, un 2,9%; i a Bonastruc-Figuerola, un 2,43%. Per cert, té mèrit que 124 gironins hagin decidit exercir el seu dret al vot per dir que no estan d'acord amb cap de les propostes. Les consultes, quan toquen i per a determinats temes de gran debat ciutadà, com en el seu dia la protecció del paratge de Castell a Palamós o, recentment, els correbous a Santpedor. Els consistoris no poden eludir unes responsabilitats que els corresponen per mandat (democràtic) dels ciutadans.
L'Ajuntament de Girona ha anunciat -de fet, ja ho va fer l'any passat- una reforma en el model dels «pressupostos participats». L'única reforma possible és suprimir l'invent. Al final, per l'únic que serveix és per desviar l'atenció dels ciutadans. Mentre discutim sobre els «pressupostos participats», no es fa res, o es retarden obres que ja haurien d'estar en marxa. Des de quan els veïns han de decidir sobre la millora d'una vorera, la remodelació d'un carrer o l'arranjament d'una plaça? Si són obres necessàries, que la majoria ho són, les ha d'executar d'ofici l'Ajuntament. Una de les funcions dels ajuntaments és fer obres i millorar la vida dels ciutadans. Per aprovar mocions sobre el procés o els pingüins de l'Antàrtida, que és en el que s'han convertit darrerament els plens municipals, no ens calen. A més, si un ajuntament, com el de Girona, es permet el luxe de gastar, per pur sentimentalisme, 408.000 euros en un pont que no té cap utilitat, vol dir que va sobrat de diners per realitzar obres molt més útils per als ciutadans.
