09 de desembre de 2019
09.12.2019
Diari de Girona

Matrimoni i parelles de fet

09.12.2019 | 06:00
Matrimoni i parelles de fet

Tenen dret a gaudir del permís per matrimoni les parelles de fet? Sí, quan estigui reconegut per conveni col·lectiu. No, si no ho està, ja que l'Estatut dels treballadors només ho reconeix als que es casin.
Aquesta és la conclusió a què arriba la sentència del Tribunal Suprem de 22 d'octubre de 2019, amb un vot particular discrepant de tres magistrades que consideraven que la interpretació del conveni en joc, de Correus i Telègrafs, permetia arribar a la conclusió positiva tot i que no hi hagués un reconeixement exprés.
La importància de la resolució judicial radica que es tracta de la primera ocasió, almenys fins on el meu coneixement arriba, en què el TS, i més en ple de la sala Social, es pronuncia sobre la possibilitat d'ampliar el gaudi del permís per matrimoni, reconegut legalment en l'art. 37.3 a de l'Estatut dels treballadors i, pel que ens interessa ara, en l'art.58 a del III conveni col·lectiu de Correus i Telègrafs, a les parelles de fet.
El litigi troba el seu origen en seu judicial amb la presentació d'una demanda davant l'Audiència Nacional, en procediment de conflicte col·lectiu, per part del Sindicat Federal de Correus i Telègrafs de la CGT, sent la seva pretensió, ratificada en l'acte de judici, que es dictés sentència amb declaració d'«haver lloc a la pretensió interpretativa de l'article 58.a del III Conveni Col·lectiu de Correus consistent en l'equiparació de drets per gaudir del permís retribuït establert en aquest article entre les treballadores i els treballadors que constitueixin parelles de fet o els nous models de convivència familiar continuada i de gènere, diferents de les unions ­matrimonials». La tesi central de la part demandant va ser la vulneració produïda de l'art. 14 de la Constitució, per entendre que el precepte en qüestió era contrari al principi constitucional d'igualtat en col·locar de pitjor condició jurídica les parelles que no haguessin formalitzat unió matrimonial.
Per al TS, que confirma la sentència dictada per l'Audiència Nacional, cal recordar primerament la molt àmplia facultat interpretativa de què disposa el jutjat o tribunal d'instància per interpretar el text dels contractes i dels convenis col·lectius, només destructible si queda acreditada que la seva interpretació «no sigui racional ni lògica, o posi de manifest la notòria infracció d'alguna de les normes que regulen l'exegesi contractual».
En aplicació d'aquestes tesis, el TS conclou que la sentència d'instància ha resolt de forma jurídicament correcta el litigi suscitat. S'avala en la dicció literal del precepte, que utilitza els termes «matrimoni» i «casament», i emfasitza que si les parts haguessin desitjat ampliar l'àmbit personal d'aplicació de l'art. 58 a ho haguessin pogut fer en els mateixos termes que ho van fer per altres permisos, i tampoc hi ha base per sustentar la tesi de la part sindical en la intervenció de la comissió paritària, ja que justament aquesta no es va produir, ni troba al text del conveni algun altre precepte del text articulat que pogués portar a defensar una tesi contrària a la de la sentència recorreguda. La voluntat de les parts s'ha plasmat en una regulació que s'ajusta a la norma legal i que concreta els termes en què el permís podrà gaudir-se.
A la mateixa conclusió desestimatòria s'arriba respecte a l'al·legada vulneració del principi constitucional d'igualtat de l'art. 14 CE, i es construeix l'argumentació a partir de la menció a diverses sentències del Tribunal Constitucional que han posat de manifest, tal com també es va defensar per l'AN, la conformitat a dret de normes que estableixin diferències de tracte entre les unions matrimonials i les parelles de fet.
És el vot particular subscrit per tres magistrades una tesi clarament a favor de la interpretació del precepte litigiós en termes parcialment acollidors de la pretensió defensada des de la presentació de la demanda per la part recurrent, o una argumentació jurídica, sòlidament fonamentada en el marc normatiu vigent aplicable a diverses branques de l'ordenament jurídic i amb suport constitucional, a l'objecte de donar un toc d'atenció al futur legislador de l'«Estatut dels treballadors de segle XXI» perquè s'adeqüi la normativa laboral, i no només en aquest concret precepte, en termes d'equiparació entre unions matrimonials i les parelles de fet degudament formalitzades?
En puritat, crec que es poden defensar les dues tesis, i m'inclino per pensar que el vot particular també va en aquesta línia, ja que el fet de no ser acollida la seva tesi a la sentència no és obstacle de cap manera per dur a terme una fonamentació que posa de manifest al meu parer que la normativa legal vigent «grinyola» jurídicament parlant respecte a altres preceptes laborals i de Seguretat Social, així com d'altres diverses branques de l'ordenament jurídic, que apunten clarament a la igualtat de tracte entre diferents formes de parelles, vinculades o no per una unió matrimonial.
És certament molt atractiva la lectura del vot, ja que es nota l'esforç argumental per posar a sobre del tauler jurídic totes les normes que permetrien arribar a una interpretació contrària a la de la sentència, i sempre partint de les possibilitats interpretatives, hermenèutiques, que ofereix l'art. 3.1 del Codi Civil, al voltant del que es construeix la major part de la fonamentació del vot, òbviament partint del text constitucional, i que es posa clarament de manifest en el tercer paràgraf de l'apartat primer: «...es devia prendre en consideració necessàriament l'evolució normativa, cobertura i efectes jurídics de les unions de fet en el nostre ordenament, el seu tractament jurisprudencial –essencialment la doctrina constitucional elaborada al voltant dels arts. 14, 32 i 39 de la Constitució–, així com altres disposicions del mateix conveni col·lectiu i acords celebrats durant la seva vigència, que ofereixen pautes interpretatives addicionals i complementàries».
Vaig concloent. S'obre al futur legislador del nou Estatut dels Treballadors un altre front, que és el d'adequar plenament la normativa legal al principi d'igualtat entre unions matrimonials i no matrimonials tan sostingut pel Tribunal Constitucional llevat de justificacions objectives i raonables de la diferència existent. Sembla certament difícil sostenir que la redacció actual de l'art. 37.3 a de l'Estatut dels treballadors romangui inalterada, quan és cada vegada més gran el nombre de convenis col·lectius que procedeixen a la seva equiparació. Quedi aquí el meu parer.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook