La vida en societat, en família, en el treball, en el veïnatge i a la ciutat és complexa i no sempre fàcil. A tot arreu es generen problemes, i no sempre es troba el camí de resolució adequat. Però certament que davant de cada problema s'ha de lluitar per trobar una solució, individualment i col·lectiva. Val a dir que els problemes venen i es presenten, sovint, sense que els busquem, siguin problemes de relació amb les altres persones, amb les administracions, en la empresa on treballem, en la comunitat de veïns, en la família o amb els amics. Deia l'escriptor i pensador hispanoromà Sèneca que la vida és lluita, vita est militia, i és cert que viure, i viure decentment, comporta esforç, treball i lluita diària, tant per superar els entrebancs i problemes, com per donar sentit i coherència a la nostra existència. Com he dit en alguna altra ocasió, els problemes es presenten sols, sense que els busquem ni els provoquem nosaltres mateixos, siguin problemes de salut, problemes de convivència, problemes econòmics, problemes de consciència, etc. Però la voluntat de viure i la il·lusió per viure s'han d'alimentar a diari, sabent que no estem sols i que la vida és compartir i lluitar constantment per avançar i millorar. Conviure amb els altres i cercar solucions als problemes, tot i les dificultats, és sempre millor que viure aïllat i en solitud.
Hi ha qui pensa que les solucions, en alguns problemes, les poden trobar als tribunals, i en alguna ocasió és així. Però moltes vegades hem vist, i veiem, com jutges i tribunals, amb les seves sentències, no només no aporten solució als problemes plantejats, sinó que en creen de nous, deixant en la indefensió innocents, o donant la raó a qui no la te, convertint el negre en blanc i el blanc en negre, per error o ignorància. A vegades no hi ha més remei que acudir als tribunals, però sempre que es pugui evitar aquest trajecte, cal fer l'esforç, tot i que impliqui cedir.
També és cert que hi ha gent que davant d'un problema, en lloc d'acceptar o buscar una solució, veuen dos problemes. La manca d'optimisme i de positivitat comporta que algunes persones posin en qüestió les solucions que tenen a mà o que algú els ofereix, de manera que la possibilitat d'una solució la converteixen en un nou problema, i un petit problema, en un gran problema. Ni el món ni la vida els descobrim nosaltres, però cadascú ha de fer, inevitablement, el seu propi camí, amb menys o més encert, amb fracassos i amb èxits, amb caigudes i errors, però també amb solucions, rectificacions i alegries. Tota persona pot contribuir, d'una manera o altra, al be comú, a la utilitat comuna, esforçant-se per viure en positiu, comprometent-nos a cultivar els bons sentiments, a desterrar l'apatia, la indiferència, l'egoisme i la insolidaritat. Us asseguro que val la pena ser optimista, i buscar la cara bona de les coses i les solucions més justes i equitatives, tant per un mateix com per a la societat en la qual vivim.
