Diverses institucions han organitzat aquesta setmana un congrés a Bilbao amb el lema Homo curiosus, parafrasejant d'altres categories antropològiques sobre l'evolució de l' homo sapiens. Parteix de la idea que encara resten molts motius per provocar la curiositat, organitzant 20 xerrades de màxima actualitat perquè no tot està dit i encara hi ha molt per conèixer. És curiós que un format tan acadèmic albergui un tema de divulgació més propi de revistes de gran consum però la demanda per participar suggereix que hi ha interès pels efectes d'observar i tafanejar. La creativitat i l'enginy són alguns d'aquests que han resultat essencials pel desenvolupament de l'espècie humana. El coneixement científic és un altre dels fruits de mantenir l'observació constant.

Newton va dir que la seva obra havia estat possible perquè es va pujar a coll de gegants. I sense la contínua investigació sobre l'electricitat, que va començar com a pura curiositat en els salons il·lustrats del XVIII, no tindríem a les nostres cases ni llum ni cap electrodomèstic que ens fan la vida confortable.

Vivim en un món on qualsevol dubte o pregunta pot ser introduïda en un cercador. No obstant això, solen tenir un valor més gran les respostes que s'aconsegueixen explorant la realitat. La curiositat s'incentiva investigant, viatjant, coneixent noves persones, aplicant un pensament crític i divergent i una mirada més desperta i abans de res, motivada.

Hem de mirar més les estrelles, deia Stephen Hawking. Curar el nostre avorriment essent curiosos, assenyalava la gran escriptora Dorothy Parker.

Donald W. Winnicott, destacat psicoanalista dels anys 60, va dir que quan l'esser humà perd la curiositat, s'esfuma el seu impuls vital, la seva creativitat, la seva espontaneïtat i, en essència, la felicitat.