Corre la gent pel mercat, sense multituds, a la ciutat de comarques que ara té problemes d'inseguretat, i ja no és el que era en una altra època. I que espera, que un dia, el déu Dalí, la rescati. Avui no hi ha francesos, que han desaparegut: sont disparus per obra i gràcia de les mobilitzacions a l'altra banda de la frontera. A França, la retraite és sagrada, i remoure-la, és bellugar un vesper d'esperances, de gent acollida, i d'una societat que, almenys, té això per agafar-se i seguir endavant.

En una cantonada, dos pagesos xerren sobre el bé i el mal. Abans eren tres. Però un d'ells, que anava sempre, al sol i serena, a l'estiu i a l'hivern, amb camisa de màniga curta, espitregat com un legionari, i amb una polsera d'or ben gruixuda, un dia hivernal, li va donar una galipàndria, i va deixar de fer-se el dur. De fet, ho va deixar tot. Els tertulians són gent gran, amb la cara sotjada d'arrugues. Aquesta nena, la Kreta, se la sap llarga, diu un. I l'altre, que no està massa al corrent d'això de l'ecologia, se'l mira, com dient, no sé pas de què em parles. Doncs aquesta nena, continua el primer, la Kreta dels ecologistes, si vol anar en burro, que hi vagi ella, que nosaltres ja vam tenir prou d'espelmes i patiments, que ara es viu molt bé. I el món que tenim ara, és el bo, i no pas l'altre. Aquesta què vol, tornar a l'edat de pedra? I l'amic arronsa les esquenes, i respon: si és que la joventut d'avui, no sap de les coses, i d'allò que valen. Conversa de saleta. Conversa de com l'ecologia arriba arreu, sense arrelar massa.

Ara pensin, per un moment, com es critica la contaminació de les fàbriques; com s'ha proclamat que els vehicles dièsel són el dimoni, quan abans eren la gran esperança. Com si les components dels nous vehicles elèctrics no fossin contaminants. I no es parla mai dels vaixells, que no són ni tan sols objecte de pactes entre governs per a reducció de gasos contaminants. No parlem mai del transport marítim, i d'aquests grans creuers que són l'esperança del creixement del futur del turisme. Segurament, la Greta Thunberg mediàtica és el símbol d'una generació jove molt més conscienciada, que farà remoure i canviar coses, i que reclama protagonisme. I sobretot, que exigeix realitats en un món acostumat a xerrar i fer que negocia i, en canvi, ofereix poques solucions pel que ja és un estat d'emergència climàtica.