Quim Torra va escriure en el Matí Digital, el 15 d'agost de 2011, un article titulat «Darrere els bàrbars de Lloret». La primera part era un compendi de lloances al poble entre les quals destaca la següent: «Darrere els bàrbars de Lloret, s'amaga una història de pirates i pescadors, de misèries i de gana, de treball dur i d'esforç, d'emigració i d'indianos, de vida pagesa i de botiguers, d'un poble que volia construir i guanyar-se un futur».
Vaja! Quina ensabonada. Quins afalacs! Però després de donar copets a l'esquena per demostrar afecte i benvolença dispara dures diatribes contra l'actitud de la gent.
Així explica que: «Darrere els bàrbars de Lloret, s'amaga la nostra cobdícia dantesca, l'ambició funesta, l'oportunisme salvatge, l'especulació insaciable del ciment i del sentiment, la catastròfica gestió d'una terra i d'una mar que van llegar-nos els nostres avis, la deixadesa en planificar el país que deixarem als nostres fills».
En resum, no se salva ningú de la crítica ferotge. L'escrit és un model de prosa poètica apegalosa dirigit a encolomar als veïns l'apel·latiu de «destructors de somnis i de bellesa» tot i que acabi amb un patètic i exculpatori: «T'estimem, Lloret».
Vaja! Ja te l'he fotut i ara t'hi poses fulles!
Doncs miri, la majoria dels de Lloret saben quin peu calcen, entonen el mea culpa pels disbarats comesos i treballen per tirar endavant el poble.
Per cert, a qui es referia amb els bàrbars de Lloret? Tot i que no ho esmenta, és de suposar que eren els joves turistes que, durant les matinades del 8 i de l'11 a la zona zero de la riera, havien provocat violents aldarulls. Premsa, ràdio i televisió van posar a la picota un model turístic que tenia en el mam un reclam.
No se'n feia un gra massa en qualificar de bàrbars uns brètols estrangers? No eren «els bàrbars de Lloret», sinó joves eixelebrats que venien a Lloret.
Les paraules no són neutres, sinó que expressen intencions clares o ocultes. Cal esbrinar si tenen relació amb altres opinions manifestades en alguns antics texts de l'autor.
Si es consulta la paraula bàrbar en el diccionari, per als grecs i romans, significava estranger. En una segona accepció, els bàrbars eren els nadius de nacions o ètnies amb un nivell inferior de civilització.
Aquesta interpretació xenòfoba ha perdurat en el temps per denominar bàrbares les societats primitives, a mig camí entre el salvatgisme i la civilització.
De fet, aquesta és una visió supremacista dels defensors de col·lectius superiors per raons de raça, llengua, religió, cultura o sexe i que legitima la discriminació o la segregació dels considerats inferiors.
És aquest el sentit de la paraula bàrbar, senyor Torra? Són també bàrbars els seus CDRs?
