Síndic de Greuges deu significar, a Catalunya, «persona que pren nota de tots els greuges que els malvats espanyols cometen sobre els sempre pacífics -i que no tiren papers a terra quan es manifesten- catalans». Un nom massa llarg per posar a les targetes de Rafel Ribó, encara que l'home tingui per costum gastar com si no hi hagués demà, o sigui que es va obrar santament abreviant-lo. Entre abreviar el títol o abreviar-se el sou de 129.000 euros anuals, en Ribó no dubta. A canvi, ell posa al servei del govern tota la seva intel·ligència, que no és que sigui gran cosa però qui fa el que pot no està obligat a més.

Assegura el síndic que els problemes de la sanitat catalana no es deuen a les retallades del Govern, que té prioritats patriòtiques i redueix cada any la despesa en sanitat. Això no hi té res a veure, els metges i personal sanitari es queixen per vici, el que passa és que els malalts espanyols vénen a tractar-se a Catalunya. Tant és que en altres comunitats el temps d'espera sigui més curt, ells venen aquí encara que hagin de patir les morenes tres mesos més o que hagin d'aguantar un any amb les artèries més obstruïdes que la Meridiana al capvespre, no els importa, l'únic que els importa és col·lapsar el nostre sistema sanitari. Igual que als anys 60 Franco enviava colons -venien sense res, amb una simple maleta de cartró, per dissimular el seu estatus colonitzador- a destruir llengua i cultura catalanes, ara el rei o l'Ibex o el CNI, envia malalts a tractar-se a Catalunya. I dic malalts en el supòsit que ho siguin, perquè aviat el síndic ens revelarà que estan saníssims i simulen qui sap quines malalties, com més estranyes millor, per tenir els metges catalans encara més temps entretinguts. Qui més qui menys, ha anat al metge i s'ha trobat un senyor de Guadalajara amb càncer de colon, que feia cua amb tanta parsimònia com podia, el malparit.

Eliminant -amb perdó- els malalts espanyols, la sanitat catalana aniria més bé. I eliminant també els malalts catalans, aniria encara millor, un dia ho proposarà en Ribó. Ara bé, el sobrecost que pugui patir la sanitat catalana, no és res comparat amb el que tindria si els psiquiatres haguessin de tractar tots els nostres polítics que ho necessiten, començant pel mateix síndic.