10 de desembre de 2019
10.12.2019
Diari de Girona

Sebas Parra, educador per a la revolució permanent (I)

10.12.2019 | 00:44
Sebas Parra, educador per a la revolució permanent (I)

Dedicat als mestres Llorenç Carreras i

Miquel Blanch.


Mi lugar en el mundo puños sueño.. solidarios sures, hermanos soñados. Mi lugar en el mundo sures nuevos, patria o muerte, ¡venceremos!».

«Estem d'acord en educar en l'esperança i construir la cultura de la solidaritat, en finalitzar els canvis personals i col·lectius que estan en l'essència de l'acte educatiu, però... no he tingut més remei que dir prou, però el somni continua. Res més. Salut!, que sabeu bé que tot està per fer i és possible» ( Sebas Parra).

Un cop més tornem a parlar de l'èxit de Connexió Papyrus, una cooperativa llibertària nascuda a Celrà que, a banda de recollir i vendre llibres a preus simbòlics, des de fa uns mesos ha creat en diferents indret públics (estacions, biblioteques, centres cívis i culturals...) unes petites biblioteques on pots emportar-te un parell de llibres regalats. No hi ha setmana que un servidor no hi descobreixi alguna joia. L'última ha estat, dins la col·lecció Mestres-68, el llibre escrit per la malaguanyada periodista Pepa Bouis: Sebas Parra i Nuño, aproximació biogràfica. Aquest llibre fou escrit amb motiu que el pedagog Parra fou guardonat l'any 2000 amb el III Premi Mestres-68 en reconeixement a la seva tasca docent. Gairebé 20 anys després de la seva publicació, ha estat per a mi tota una descoberta poder llegir a fons la vida i l'obra i conèixer les idees d'en Sebastià Parra, que, tot i saber qui és, en ser mestre i resident a Salt, tot i la seva gran presència pública a Girona, he de dir que no era prou conscient de l'envergadura del personatge.

He de confessar que no ens coneixem personalment, atès que sempre ha estat un home molt ocupat, seriós, compromès, enfeinat, viatger al qual no és fàcil trobar-se'l desvagat pel carrer. És un home atrafegat, d'aquells que sempre va d'una reunió a l'altra i d'aquí a una presentació, un míting... Per tant, no hi ha dubte que ens trobem davant d'un cronista popular de la Girona més activa, compromesa i insòlita, Calia, doncs, dins les diverses faunes socials gironines, escriure també sobre Sebas Parra.

La interessant monografia que va fer la Pepa Bouis, escrita en dues parts, no ens ha decebut. En la primera ens mostra el mestre apassionat, un pedagog deixeble de Paulo Freire, coneixedor de Marx. A la segona ens descriu l'home utòpic i humanista que també escriu poesia, uns versos hipersensibles que desvelen la personalitat d'un home seriós, introvertit, tímid, un marxista revolucionari enamorat dels pobles del tercer món, sobretot de Nicaragua i de la seva revolució sandinista del 79. Sebas Parra ha estat moltes vegades a Nicaragua i ha col·laborat en les campanyes d'alfabetització, on ha treballat amb Orlando Pineda (no amb el futbolista mexicà sinó amb l'educador nicaragüenc), amb el qual ha escrit diversos llibres. D'entre tots en destacaríem l'intitulat El sueño que fue, un relat acurat sobre el procés d'alfabetització del país centreamericà.

No fa gaire, convidat per en Miquel Blanch, vaig tenir ocasió d'assistir a la UdG a un acte públic del nucli Paulo Freire de Girona, que va comptar amb la participació del mateix Sebas Parra, d'en Xavier Besalú i d'en Mon Marquès. En aquest es va presentar la versió catalana del mític llibre de Freire Pedagogia de l'oprimit, editat per primera vegada al Brasil l'any 1968, un text que ha estat un referent per a milers de mestres progressistes de tot el món, especialment d'Amèrica Llatina. Aquest llibre, que també va ser un best-seller entre els docents, ara ha tornat a reeditar-se en català.

Cal dir que les escoles d'adults de Girona i Salt, dirigides durant molts anys per Miquel Blanch i Sebas Parra, han tingut sempre la pedagogia de Paulo Freire com un referent, encara que també els han influït altres autors com ara Karl Marx, Eduardo Galeano i l'anteriorment esmentat Orlando Pineda Flores, considerat el Paulo Freire nicaragüenc.

En els anys 90, Parra va traduir al castellà un opuscle sobre l'analfabetisme editat per un grup de pedagogs catalans especialitzats en l'educació d'adults. D'aquest llibre en volem destacar un paràgraf: « Lo más importante para educar no son las técnicas, ni los materiales, ni las metodologías... lo más importante es saber transmitir, enamorar. Y saber enamorar quiere decir estar al lado de los campesinos, recoger milpa (blat de moro) con ellos, en definitiva identificarse con la causa de la clase trabajadora».

Sebas Parra va anar a Nicaragua l'any 2002 amb la Brigada Rafael Ferrer en una campanya d'alfabetització organitzada per l'ONG Nueva Segovia. Les idees de Paulo Freire, Orlando Pineda i d'altres són les que durant 30 anys ha intentat posar en pràctica també aquí amb els seus alumnes.

L'escola d'adults de Salt sempre ha tingut la complexitat inherent a la idiosincràsia del mateix poble, un dels municipis més diversos de Catalunya, que ha acollit gent de la procedència més diversa. Provinents de diferents onades migratòries, Salt ha acollit en primer lloc gent que va venir del sud d'Espanya; posteriorment ha arribat població que s'ha incorporat a la vila des de tot Àfrica; hi ha també llatinoamericans, asiàtics, etc. La ciutat, que ara ja supera els 30.000 habitants, s'ha convertit en un autèntic rendez-vous multiracial, un poble on conviu gent que no sols té veïns de procedències molt diverses, sinó que també hi conviuen raonablement bé moltes llengües, cultures i creences.

Des de l'escola d'adults, no sols s'ha donat formació acadèmica sinó que s'ha fomentat la cohesió de tots els saltencs a través de potenciar moltes iniciatives de caire popular. També s'ha afavorit la creació de cooperatives de treball i s'ha propagat en tot moment la cultura de la solidaritat.

Quan es va commemorar elXXV aniversari de l'Escola d'Adults de Salt va venir de Nicaragua Orlando Pineda Flores a participar en unes jornades. Ens quedem amb una frase que es va dir aquells dies que resumeix molt bé el pensament de Sebas Parra: « Hay quien vive de la pedagogía y quien vive para la pedagogía. Nacimos para luchar y transformar».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook