El 112 detecta molts casos de «fals inconscient». Què és això? Els serveis del número únic d'assistència a la ciutadania davant de qualsevol emergència (sanitària, d'incendi, de salvament o de seguretat ciutadana) reben una trucada perquè una persona ha patit un desmai. Quan van al lloc i exploren l'inconscient comproven per les seves constants vitals que tot està bé.

Al darrere hi ha casos de «la meva parella em deixarà», «els meus pares no em fan cas», «als meus fills no els agrada la meva nova parella» i el que un pugui imaginar. El fals desmai és una treva per a una situació que no se sap suportar o no es pot gestionar, una versió modesta del «em vull fondre» que no va més enllà del desig.

Són noves aquestes situacions o és nou el 112, un telèfon fàcil de recordar, gratuït i que treu de dificultats?

Algunes situacions són noves, però no tant com per no trobar-les semblant a altres la solució de les quals es coneix. És nova l'epidèmia de baixa tolerància a la frustració que no preveu aguantar-se i també la igualtat, que és un camí descendent per als valors d'autoritat dels que venim i ascendent cap als que anem i que ha multiplicat els qüestionaments fins al nihilisme i fet desaparèixer del repertori de solucions l'autoritat i la violència.

També la societat espectacularitzada i loquaç ha desterrat el silenci en favor del dret a la informació, a la transparència, a la memòria, és a dir, a una resposta. Moltes més situacions domèstiques semblen irresolubles com molts problemes polítics o socials ho són i veiem que el diàleg no arriba a arreglar-los, el silenci no hi cap i el que queda és el postureig sense desmai perquè no tenen 112 a qui trucar.