S'ha celebrat la cimera del clima a Madrid. Un cop més hem pogut comprovar que ningú pensa fer massa cosa. La major part fins i tot pensen empitjorar tot el que poden les condicions de vida a la terra. Per tal de fer diners es carreguen l'aire que respirem, els rius i els mars, la terra i la darrera troballa per fer diners: carregar-se definitivament el subsòl amb el fracking, que és un mètode de fer-se rics amb el petroli contaminant per sempre més la vida de la terra. Tot això sense comptar que ens han deixat unes centrals nuclears que hauran de pagar els nets dels nostres nets, dels nostres nets, dels nostres nets. Més egoista no es pot ser.

No hi ha hagut mai una generació més egoista i imbècil que la que ens mana ara. Els importa un rave el que els passi als seus fills i nets. Una cosa increïble només pròpia de psicòpates. En general, al llarg dels temps la gent volia que els seus fills i nets visquessin millor que ells: eren generosos. Ara no, ara se'ls en fot.

Tot d'una apareix una noieta, Greta Thunberg, i es converteix en una mena d'estrella de rock. (A veure si la destruiran). I tots aquells que estan destruint el planeta comencen a fer anuncis dient que ells sí que cuiden el planeta. I ho fan els que empudeguen l'aire, els rius, els mars. Els periodistes corren a entrevistar aquesta pobra noia i li donen tota mena de titulars, molts d'ells, a sobre, amb mala llet. Per què els periodistes no entrevisten aquella gent que al costat de casa seva lluiten cada dia per preservar un trosset de planeta? Per què no publiquen articles de gent que s'ha especialitzat vocacionalment durant vides senceres a intentar salvar el planeta? Potser perquè haurien de llegir algun llibre? Informar-se?

El fenomen Greta Thunberg no és altra cosa que l'expressió d'una gent que té mala consciència però que en el fons no pensa fer res per resoldre el tema. Podríem viure molt millor consumint d'una forma més racional. Avui no seria tan difícil tenint en compte els mitjans tecnològics dels quals disposem. No es tracta ara de tornar a les coves, sinó d'intentar que tants irresponsables no ens hi recloguin i carregats de xacres creades per ells mateixos. Una gran vergonya col·lectiva.

Mai com ara hi havia hagut l'ocasió, l'oportunitat i els mitjans per viure bé tots, sense carregar-nos el món, i mai hi ha hagut tant cretí que per uns diners que mai podrà gastar-se és capaç de carregar-se el món i tots aquells que hi vivim inclosos ells mateixos. Mai la imbecilitat havia estat tan formidable i universal.

I els governs? Doncs fent el que han de fer: preocupant-se-pels-problemes-que-realment-preocupen-a-la-gent... quan ja siguem morts. Quin temps aquells on a la CEE, ara UE, hi havia humanistes de dreta i d'esquerra!