14 de desembre de 2019
14.12.2019
Diari de Girona

Cartes

14.12.2019 | 01:11
Cartes

Més sobre animals
Anna Angelats Jordà Ripoll
Llegeixo una notícia amb el títol «Ciutadans demana la creació d'un estabulari animal al parc hospitalari de Salt».
No m'ho puc creure. Encara fa pocs dies que em van publicar una carta contra la investigació amb animals.
Ciutadans és un partit que no tinc en compte. Que no és per prendre-se'l seriosament. Però, carai, és per inconsciència vers els animals que no tenen sentit comú, que no saben que pateixen igual que nosaltres, o no els importa. Per tant, són bastant dolents.


Teatre i ecologia
Eulàlia Rodríguez Pitarque Torroella de Montgrí
Aquesta setmana a la Cimera del Clima Greta Thunberg ha cedit la paraula a altres joves activistes, alhora que ha recordat la necessitat de tenir present escoltar la veu dels pobles indígenes en tot el procés de salvació de la terra: «És important escoltar les veus dels indígenes perquè estan patint, els seus drets estan sent violats, ells són els més afectats per l'emergència del clima».
Una de les obres teatrals representades en aquesta Temporada Alta del 2019 ha estat Tierras del Sur, projecte que dirigeixen i interpreten Azkona & Toloza i que és la segona part de la trilogia Pacífico. Durant dues hores tenim al davant la història dels primers habitants de la Patagònia des de l'inici fins a l'actualitat; de com hi van arribar l'esclavisme, el colonialisme i el capitalisme; de com se'ls va expulsar de tot allò que era seu i de com comencen a prendre consciència del fet que són les terres dels seus avantpassats i de la lluita que cal per recuperar-les.
La relació de grans magnats del món contemporani, com per exemple Luciano Benetton, entre d'altres, i aquestes terres posen la pell de gallina.
L'obra explica el punt de vista que no veiem des d'aquí, el d'aquells que estan patint la compra amb diners de la seva terra, tot acabant desposseïts, no només del seu lloc de naixement, sinó de la seva identitat i dels seus drets com a poble.


Una Constitució ambigua
JOAN JANOHER I SADURNÍ forallac
Amb l'abús continuat del poder polític, i sota l'empar d'aquest ens trobem dintre un laberint de dubtes, on els responsables de fer complir els seus drets i reglaments segueixen dintre la línia absoluta del que hauria de representar.
Cal obrir la ment de la fornada dels líders actuals, envers el sistema d'aplicació de decrets que es fan esmena, en la seva totalitat. Estem parlant d'una constitució referendada en l'any 1978, en plena transició, després de la mort del dictador. Un problema amb atenuants improcedents, si tenim en compte com anava aleshores el nostre país. Doncs, no resulta pas difícil, voler entendre, les raons i la seva ambigüitat respecte a això. Eren uns moments en què els poders fàctics dominaven la situació, ens havien quedat alliberats en aparença, del franquisme, on els seus ideals i continuadors del règim varen jugar la carta d'escapular un nou procés democràtic amb el pensament inequívoc de continuar dintre un poder de conveniència, i basat en la doctrina de l'«Atado i bien atado» i d'això ja en fa 40 anys. Un raonament més que justificat per considerar caducada l'actual constitució.
Els partidaris de no voler acceptar una reforma global d'aquesta s'equivoquen, i ens volen continuar enganyant. Ara és el moment d'assolir una reforma absoluta, per entrar en ple dret en una democràcia actualitzada, amb cara i ulls, com es mereixen els pobles.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook