Disposar d'un criteri propi sobre l'actualitat política, en els temps que corren, no resulta senzill. Escolto diverses tertúlies al dia i observo que les opinions passen de mà en mà a velocitats de vertigen. A la fi de la jornada estan més velles que un bitllet de banc de cinc euros. El difícil és trobar-ne un de sis, un bitllet de sis euros, fonamentalment perquè no existeixen. Seria fantàstic escoltar idees no existents sobre la nostra vida quotidiana. Idees noves, ja que les posades en circulació estan més esclerotitzades que les nadales de Nadal (no seran les de Setmana Santa). Fa anys que estem esperant una nadala nova, però es tracta d'un gènere la reforma del qual importa un rave als artistes. De manera que a vint-i-cinc de desembre, fum, fum, fum, etcètera.
En això, surt Pablo Iglesias de l'entrevista amb el Rei i ens explica que Felip VI té una sagacitat política fora del comú i que han parlat de sèries de televisió. Es queda un a quadres, com quan el va veure, fa poc, morir-se de riure amb l'enginy d' Espinosa de los Monteros. No té terme mitjà aquest activista de l'absurd. O estima amb totes les seves forces o odia amb tot el seu cor. Ara l'hem enxampat en la temporada de l'amor, però ell ens ha agafat en la de la rancúnia. I no parlo de la rancúnia de classe, que podria, sinó de la provocada per la situació a la qual ens ha conduït la seva malaptesa política i la del seu, de moment, amic de l'ànima, Pedro Sánchez. No coincidim, en fi, no coincidim. Quan ell és monàrquic, nosaltres som republicans i, quan és republicà, ho és de manera tan immoderada que ens empeny sense voler cap a la monarquia.
Ens cal, en fi, un bitllet de sis euros per sortir del marasme ideològic en el qual xipollegem. Un bitllet que no hàgim vist fins al moment. Pedro Sánchez, que mana a la Casa de la Moneda, podria posar-lo en circulació, però a les rodes de premsa no admet preguntes o n'admet dues, que ve a ser el mateix. Resulta increïble que no aprofiti les compareixences públiques per manifestar-se de forma original i profunda. Potser no és ni original ni profund. Anem de cul, amb perdó.
