S'ha parlat molt del paraigua que necessita Esquerra per pactar amb Pedro Sánchez. Com podrà justificar al seu electorat un acord per facilitar la investidura, sobretot davant d'unes eleccions autonòmiques que pretén guanyar per primera vegada a la història? És cert que ERC no ho té fàcil i encara han de passar moltes coses per poder intuir on es pot arribar. La primera, la decisió sobre la immunitat d' Oriol Junqueras, que, ai las, podria acabar beneficiant el seu gran enemic Carles Puigdemont. Per tant, els republicans han de poder explicar molt bé totes les decisions i en aquest panorama és on entra el teatre en el qual estem assistint des de l'inici de les converses. Ara comunicats conjunts; després reunions secretes; entremig, el «no tenim pressa»... Tot sembla indicar que l'acord està ben encaminat. Però en política, sovint el que sembla és tot el contrari de la realitat. I si qui necessita el paraigua no és Esquerra, sinó el PSOE? O fins i tot PP i/o Cs? A vegades les primeres impressions o valoracions són les que compten. En la nit electoral, la primera idea que va venir al cap a tothom és la d'una gran coalició. No és agosarat pensar que darrere de tanta especulació en realitat s'anés per aquesta via i que les negociacions entre PSOE i ERC fossin només el paraigua de Pedro Sánchez per justificar un altre acord.