Encara que hi ha moltes coses enterament falses, la nostra societat s'alimenta d'elles. Abans del Nadal sempre passa el mateix, les pàgines de la fal·làcia s'obren i el viscut amb anterioritat torna a ser mania. Em sorprèn la quantitat de gent que ressalta els afectes tots els desembres de cada any.
Tot allò que és partícula d'entusiasme desmesurat sembla un gest impacient amb molta pressa. Els petons caminen escampats, i tots sembla que arriben amb retard; més que besar sembla un assalt. Que patètic és veure que les nostres galtes no oposen resistència i accepten el petó de Judes. L'autèntic, pel que es veu, està en perill d'extinció. Sovint ho veiem, però durant el Nadal més. Al costat dels retorns, opinió subjectiva, de vegades hi ha l'obligació que accepta (per una estona) ocupar la primera fila dels afectes. Hi ha coses que fan olor de deure, més que d'afecte i de voluntat... Els carrers de les ciutats estan molt bonics i l'excés de sucre traspua per tot arreu. Per Nadal no només torna el torró, també tornen les safates que ens conviden a engolir mossos adulterats d'hipocresia. El preocupant, a més del que s'ha dit, és veure-ho amb naturalitat. Alguna vegada s'han sentit estrangers a casa? És bo considerar que hem d'estar preparats per a tot.
L'altre dia, al costat de les posicions dels tamborets de la barra d'un bar, vaig comprendre que al costat de les efervescències filials no sempre hi ha el plàcid i aparent. Sí, una veritable posada en escena que suporta el compliment de rigor i rep alegrement tot el que entra per la porta. Tot i aquestes coses, pel que es veu, ens commou tot allò que amb alegries (encara que siguin fictícies) amaga les nostres misèries. La fredor, reforçada pel costum, en algun moment es torna calenta!
Durant els dies vinents tenim una missió sobrehumana. Saben quina? Semblar amics dels nostres enemics, i no demostrar, que a qui li fem un petó per Nadal, el considerem un fill puta la resta de l'any. Això de les tradicions té el seu punt, el que sembla «sentiment natural» és una data de calendari que cada any transita pel mateix camí. Conec molta gent que està preparant la seva revenja per als pròxims dies i no participaran en res. Crec que el veritable afecte no és una cadena que s'apodera de voluntats...
Tots hem estat nens, i per a ells val la pena suportar-ho tot: fins i tot el Nadal. L'altra nit, en un bar, vaig veure uns nens cantant nadales. Al costat de la seva veu vaig trobar l'únic significat del Nadal... La resta importa poc tirant a res. La felicitat i el somriure dels nens és la caixa precintada que amaga l'autèntic. Sí, sense cap dubte.
