La indústria de la conscienciació té més oferta de la que és capaç d'absorbir una consciència normal. Diumenge, al Telediario, uns individus s'afanyaven per dormir al carrer una nit de desembre amb la finalitat de «crear consciència sobre el drama de les persones sense llar i visibilitzar-los».
Als sensesostre no cal visibilitzar-los. A l'hivern, quan intentes córrer més ràpid que el fred camí d'una casa calenta que ofereix sopar i llit, veus una persona estirada entre cartrons en una porxada o en un caixer automàtic i ja no veus una altra cosa. A les persones sense llar no calia visibilitzar-les; cal invisibilitzar-les en interiors càlids i còmodes. A la «visibilització» només es veia els voluntaris d'un simulacre per al Telediario quan la realitat té petats els albergs. No era una visibilització, era una suplantació.
Darrere d'aquesta primera «Gran adormida mundial» que es va celebrar a Madrid i en unes altres 50 ciutats, hi ha la recerca de 50 milions de dòlars per ajudar sensesostre i refugiats. Bé. L'estratègia va recórrer al repertori visibilitzador habitual (performances, flashmobs, coreografies i teatre de carrer) i va explotar -15 euros costava la donació per dormir al carrer- el col·leccionisme d'experiències, el gust pel simulacre i l'excursionisme al drama aliè que frivolitzen la duresa de la nit a la intempèrie. Les persones «sense llar» no ho serien si la seva desgràcia durés una nit. Aquestes accions de propaganda plouen unes sobre les altres, calen a tots menys als que estan a cobert per falta de consciència i no necessiten tant espectacle quan s'apliquen a problemes de proximitat on és més útil posar-se més a treballar de veritat i menys figurants a l'obra de teatre.
