15 de desembre de 2019
15.12.2019
Diari de Girona

Viure d'agrair

15.12.2019 | 00:12
Viure d'agrair

A mesura que passen els anys, la vida se'ns complica. Aquesta frase és terrible, perquè neix de l'obvietat, i l'obvietat ens apropa a la cursileria dels llocs comuns. Però no per això deixa de ser una frase que guarda veritat.
Passen els anys i la vida es va embolicant. La malaltia, la dissort, els deutes i els somnis avortats, les estones de malestar cada vegada són més habituals i un dia veus com aquell amic claudica i com l'altre s'abandona a les sòrdides rutines de l'anar passant. També s'ha de dir que la perspectiva depèn de l'estat d'ànim de cadascú. N'hi ha que, tot i néixer amb un bitllet premiat, rondinen de sol a sol. I n'hi ha d'altres que, tot i tenir les de perdre, traginen un somriure savi. Quina gran loteria, la vida.
Anem fent anys i allò que havia pujat ens fa l'efecte que baixa. Ja pot ser confortable, la casa; ja se'n poden tenir, de coses, cotxes i barques i telèfons cars; la nòmina d'amistats, d'èxit personal, el prestigi, que ens estimin, tot plegat pot ser de primera divisió, però, de sobte, ni amb tot guanyat no en tenim prou. Deu ser l'angoixa de pensar que la riquesa, sigui del tipus que sigui, un bon dia canviarà de mans o simplement no ens servirà de res.
Tanmateix hi ha un truc, per evitar d'instal·lar-se en aquest veure-ho tot negre. I el truc passa per l'agraïment. Tant si la vida t'ha bastonejat com si t'ha amanyagat, veure-ho tot negre és lícit. És consubstancial a la condició humana. Plorinyem, ens estirem dels cabells, posem el crit al cel. Però, per lligar curt el ploricó, vet aquí la corda: donar les gràcies per tot allò que ens fa feliços.
Ara fa uns dies jo em sentia una mica enaiguat. Tot m'engavanyava. La malenconia m'assetjava rere cada pensament. I per no donar peixet al pessimisme, em vaig dedicar a donar les gràcies. De manera aleatòria. De pensament vaig agrair al grup bisbalenc Fetus, una banda de punk gallinaci, que faci aquelles cançons tan divertides i energètiques. Vaig agrair-los la desimboltura i la simpatia. Després vaig donar les gràcies a les Gavarres, perquè a finals de tardor ens ofereixen un paisatge que rejoveneix els cinc sentits. I en acabat vaig agrair la feina que fan els llibreters, els cuiners, un capellà rural i els que et porten una tona de llenya a casa.
No ho sembla, però es pla senzill. Quan t'acorrala la troca de la vida, n'hi ha prou amb convocar l'agraïment. Gràcies a aquella persona amb qui hem fet una passejada. Gràcies a la llevantada que de bracet amb la tramuntana ens ha sacsejat la freixura. Gràcies als monòlegs salvatges de la nova fornada d'humoristes. Gràcies als que et donen feina perquè els agrada com treballes. Gràcies a les criatures. Gràcies al gat arrupit i orelladret, enmig del camp acabat de llaurar, que és a punt de caçar un ratolí. Gràcies al puré de patata i a l'agafasants. Gràcies!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook