16 de desembre de 2019
16.12.2019
Diari de Girona

Els nostres avis i l'economia circular

16.12.2019 | 06:00
Els nostres avis i l'economia circular

Des de fa uns anys certs països i especialment la Comissió Europea, conscienciats del repte que significa haver de ser sostenibles, han començat a presentar projectes de llei o lleis per passar de l'economia lineal a l'economia circular. L'economia lineal és el que avui encara fem: consumir recursos sense cap fre i llençar residus per tot arreu també sense límit. El model d'«economia circular» també s'anomena economia «del bressol al bressol» o economia de bucle tancat. Els seus defensors insisteixen que és més que un moviment ecològic, és una manera de pensar diferent, una filosofia per a una nova societat.
És a dir, per ser sostenibles hauríem de practicar l'economia circular, que vol dir consumir menys i millor; reparar, reutilitzar i reciclar tot per arribar a generar zero residus. És a dir, implica abandonar la pràctica d'«utilitzar i llençar» i a banda d'intentar reparar tots els aparells abans de llençar-los, reciclar la brossa orgànica, reutilitzar tantes vegades com sigui possible la roba, els utensilis domèstics, etc. Fins i tot s'està proposant que quan es compra un aparell elèctric o electrònic tingui un «índex de reparabilitat» que ens indiqui si el que comprem es pot arreglar o al primer problema l'haurem d'enviar a la deixalleria.
La noció de circularitat té orígens històrics i filosòfics profunds. La idea de retroalimentació i dels cicles tancats és antiga i va gaudir d'un renaixement en els països industrialitzats després de la Segona Guerra Mundial, quan els models amb ordinadors van mostrar el complex, interrelacionat i imprevisible món on vivim, que s'assembla més al metabolisme dels éssers vius que a una màquina. El model distingeix entre cicles tècnics i biològics. El consum que fem els humans té lloc només dins dels cicles biològics, per exemple la producció de menjar o materials basats en la biologia, com són la roba derivada del cotó o els productes obtinguts a partir de la fusta. Aquests productes un cop consumits es reciclen a través de processos com el compostatge, digestió anaeròbica i d'altres que regeneren la terra i proporcionen recursos renovables per a l'economia.
D'altra banda la tecnologia produeix però també recupera i restaura productes, components i materials a través d'estratègies com la reutilització, reparar, remanufacturar, o en última instància el reciclatge. Són processos industrials amb un nivell tecnològic creixent. L'economia circular implica un desacoblament gradual de l'activitat econòmica que consumeix recursos finits, la reutilització dels residus i una transició a fonts d'energia renovable.
Però ben pensat l'economia circular és el que feien els nostres avis, sense tan rebombori. No coneixien les bosses de plàstic, els envasos de vidre eren apreciadíssims, es reutilitzaven fins que es trencaven, hi havia envasos retornables de manera que es podien recuperar els centimets que havíem pagat en comprar-los. Quant a la brossa orgànica, res del contenidor orgànic! A l'horta o per alimentar les gallines, conills o, qui podia, el porc. Quin festí quan ja crescuts els animalets ens els cruspíem! La roba s'utilitzava fins que es trencava o es passava de germà gran al petit o es regalava a qui en tenia necessitat. Quan es trencava es feien draps, ja que no hi havia paper de cuina ni paper per netejar. Voldria recordar als que no ho hagin viscut que el delicat i perfumat paper de vàter d'avui eren trossos de paper de diari i es feien cacones a la comuna de la casa o en un forat a l'hort. Res dels banys impecables que utilitzem avui dia! Tot això va ser així durant segles i mil·lennis i encara avui una gran part de la població mundial l'únic bany que tenen és la Natura. Tothom reciclava sense conèixer les parauletes «sostenibilitat» i «reciclar», i no existien els contenidors per abocar el rebuig o el plàstic, paper, etc. Tot era escàs, diners, roba, menjar, coberts, plats, cassoles, no hi havia aigua corrent amb garantia de potabilitat i quan es feia de nit qui tenia calerons encenia espelmes.
Ara, com que l'únic planeta que tenim no pot aguantar el consumisme desaforat de més de 7.500 milions d'habitants, hem de tornar a fer el que els nostres avis havien fet des de sempre. Caldrà mirar enrere i recordar i reconèixer que es pot viure amb menys i ser feliços. Bé, potser a alguna cosa sí que no voldrem renunciar-hi, com el paper de vàter o la dutxa d'aigua calenta i alguna cosa més. Aleshores direm amb vanitat i orgull (quan no convençuts que som superiors): hem aplicat l'economia circular.
No cal incórrer en allò de «tot temps passat va ser millor», només cal mirar enrere i recuperar algunes coses que els nostres avantpassats feien molt bé i ens van permetre arribar a la vida luxosa actual. Si ells haguessin malbaratat com nosaltres, ara viuríem en la misèria.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit