16 de desembre de 2019
16.12.2019
Diari de Girona
OPINIÓ

Quina ha de ser la UdG de la propera dècada?

16.12.2019 | 06:00
Quina ha de ser la UdG de la propera dècada?

Som en un d'aquells moments en què sembla que algú hagi premut l'accelerador de la història. La humanitat afronta reptes ecològics que són globals, els avenços tecnològics ofereixen grans oportunitats però creen problemes ètics inèdits, els hàbits socials i els referents culturals es mouen ràpidament, creixen les tensions polítiques i es qüestionen principis que consideràvem innegociables mentre constatem que una part de la societat roman en una situació de desigualtat que no podem tolerar. Percebem que som en un instant històric en què un nou model en substitueix un de vell. Les universitats hem d'afrontar dos grans reptes en aquest context. En primer lloc, hem d'accelerar els processos de transformació de la institució perquè també ha canviat radicalment la forma com es crea i es transmet el coneixement; i en segon lloc, la Universitat ha de participar en el procés de construcció d'un nou ordre social, econòmic i ambiental.

Davant d'aquests reptes majúsculs, les condicions materials de què disposen les universitats catalanes, i en particular la Universitat de Girona, són cada vegada més migrades. Reunits en el paranimf de la Universitat de Barcelona, aquest octubre els vuit rectors de les universitats públiques catalanes reclamàvem enèrgicament una millora significativa del finançament de les universitats públiques. ­L'any 2010 el finançament públic a les universitats era de 900 milions d'euros; el 2017 havia davallat fins als 766 milions. En un context en el qual s'han multiplicat les necessitats i els reptes de la Universitat, s'han dividit els recursos.

Els pressupostos són un dels mecanismes més rellevants de la política universitària. I malgrat que som en un context de restricció dels ingressos públics, el nou pressupost que ha aprovat la UdG mostra clarament quina és l'orientació estratègica de la Universitat. En primer lloc, hi ha aposta decidida per les persones. Les universitats necessiten l'atracció del talent, d'allò que anomenem la suma d'intel·ligències, de manera que necessitem un increment de la plantilla i una millora de les seves condicions. La legislació espanyola no permet augmentar el capítol 1 (el de personal), excepte per l'increment dels mèrits (triennis, mèrits de docència, recerca o gestió). Aquests increments són obligats per llei, com també ho són la nova legislació sobre l'estatut del personal investigador en formació o l'increment de la quota de la Seguretat social. Per tant, la major part de l'increment del capítol 1 (un 9,9% en total) s'explica per l'aplicació de normatives estatals d'obligat compliment. Tot i així, la UdG ha portat a terme una política per atraure més talent, amb el cofinançament de propostes d'excel·lència, com els programes Ramon y Cajal, Beatriz de Galindo o Juan de la Cierva. Això ha permès que la Universitat hagi pogut incorporar nou personal d'alta qualificació.

El segon eix de la gestió pressupostària ha estat la creació d'un ambiciós programa de recursos per projectes. L'equip de govern de la UdG ha identificat 212 projectes, que es corresponen amb els compromisos electorals i que han estat consignats pressupostàriament. Molts d'aquets projectes tenen una forta capacitat transformadora, com el pla estratègic UdG2030, el projecte Girona, Regió del Coneixement, el programa d'innovació docent UdG21, l'estratègia d'internacionalització, o el pla de digitalització de la Universitat. D'altres són més modestos però amb una gran importància sectorial. El gran repte és identificar quins són els àmbits de la UdG que necessiten una acció estratègica de transformació i quins són aquells elements nuclears de la UdG que hen de ser capaços de preservar.

El tercer eix del pressupost són els ajuts a l'educació. Defensar una Universitat pública vol dir evitar totes les barreres que frenen l'accés de les persones amb menys recursos. Aquesta és l'única via per garantir la funció social de la Universitat i lluitar contra els processos d'exclusió. Amb recursos propis o amb la col·laboració d'altres empreses i organismes, la Universitat ha pressupostat un ampli catàleg de beques i ajuts, tant per l'entrada de graus com per màsters i doctorats. Aquí, la participació del Consell Social de la UdG ha estat decisiva per l'increment de l'oferta. Sens dubte, el programa del qual ens sentim més satisfets és el de beques salari, que permet que estudiants en una situació econòmica molt compromesa puguin rebre una aportació econòmica durant la seva estada acadèmica a la Universitat. Estem treballant perquè una part d'aquests ajuts siguin assumits per la Generalitat de Catalunya, però mentrestant mantindrem aquesta partida i la incrementarem en el futur.
En definitiva, el pressupost de la UdG que ha aprovat el Consell de Govern de la UdG amb l'assentiment de tots els seus membres és el resultat obstinat en el procés de construcció d'un projecte universitari transformador. La diferència entre el balanç de projectes aconseguits i els recursos migrats de què disposem només s'explica per la dedicació del personal de la Universitat, a qui vull agrair la seva professionalitat i el seu compromís.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook