Cartes

LLORENÇ CARRERAS i SUREDA BESCANÓ

Hi havia una vegada un país molt petit. Les ovelles grogues i els porquets rosats vivien en harmonia amb la natura. Però un bon dia va arribar a la masia un exemplar de l'Animal Farm del George Orwell. I van començar a aplicar les 7 regles. Es van anar empoderant i van organitzar un referèndum a la tardor. Però els llops blaus i les guilles vermelles, en veure el seu poder trepitjat, van actuar canviant les regles establertes. Aviat s'hi van afegir els esquirols taronges i, finalment, els llangardaixos verds. Els estornells morats volen pactar unes noves normes, però el seu vol encara no està sincronitzat.

Ara és un tema sed lex dura lex. La sentència ha desfermat un tsunami i les ovelles i els porquets tornen a somiar viure sense el darrer lema publicat a la granja: «Tots els animals són iguals, però alguns animals són més iguals que d'altres».

Aquests darrers dies les guilles vermelles han fet equip amb els estornells morats i s'han proposat dialogar amb les ovelles grogues i els porquets rosats. De tota manera estan parats a la taula de negociació i miren que no arribin altres llibres a la granja. Els llops blaus, els esquirols taronges i els llangardaixos verds critiquen que els polítics dialoguin, facin política.

Aquest conte és gairebé clàssic, fa uns quaranta anys que es repeteix amb petits canvis, però sempre hi ha uns i altres. Potser no és un conte convencional... Potser si estudiem els colors l'entendrem millor.

Peix al cove

enric carcereny beltran LLoret de Mar

Sembla que tornem al «peix al cove». Espero que sols sigui un mal presagi... amén. Ara sí que és l'hora del poble! A qui diran ara que són uns botiflers? Crec que ni tan sols el PSC ens pot ajudar, perquè ja han demostrat que són uns caragirats. La gran equivocació dels dirigents independentistes va ser que els que podien ser empresonats havien d'haver marxat a l'exili. Ara només podem aspirar a alguna almoina miserable.

Cimera del Clima en l'era de l'estupidesa

Jordi Cruz Plaja Palafrugell

Pels coneixedors i seguidors de l'ecologisme, que la Cimera del Clima acabaria en un fracàs era força evident, fins i tot en un moment tan històric i d'extrema urgència com el que vivim. És impossible que siguin els mateixos incompetents i la mateixa mentalitat consumista que ens ha portat a l'abisme actual els que reverteixin la situació cap al decreixement i la sostenibilitat inevitablement necessaris per salvar el planeta.

Els nostres líders i la nostra connivència ens porten cap un desastre global, i tal com diu el narrador en el documental profecia La era de la estupidez, com és possible que sabent el que sabem permetem la sisena extinció i el desastre climàtic.

A diferència de les espècies que ja hem fet desaparèixer i que podrien desaparèixer en un futur, incloent bona part de la nostra, la terra té el temps, elements i condicions justes i necessàries per recuperar-se i donar una nova oportunitat a noves formes de vida més respectuoses.

Davant de tanta ignorància i estupidesa fa falta una visió molt menys antropocèntrica i més coneixement de la infinita casualitat i causalitat de la nostra existència i de la vida en general en aquesta única i extremadament fràgil nau en la qual naveguem junts per la immensitat d'un aterrador alhora que fascinant univers.