Aquesta tarda, a partir de les vuit, Barça i Reial Madrid jugaran un nou clàssic amb el lideratge de la Lliga en joc. El partit s'havia d'haver jugat el passat 26 d'octubre però es va suspendre per la tensió provocada per les protestes posteriors a la sentència del judici del procés. Des del moment que es va conèixer la nova data per disputar el matx, Tsunami Democràtic ha mirat de condicionar la celebració del partit exigint als dos clubs que acceptessin les seves condicions. Finalment no se n'ha sortit, però no per això ha desistit d'utilitzar aquesta caixa de ressonància -amb una audiència potencial televisiva de 650 milions d'espectadors- per fer pública la seva protesta i donar a conèixer les seves reivindicacions. Si alguna cosa ha demostrat el procés és que -efectivament- si t'hi entestes, pots aconseguir que el món et miri. Una cosa ben diferent és que et facin cas i encara més complicat és que, segons com et mostres, et donin la raó. Les institucions esportives d'arreu i del món, i les futbolístiques en concret, són extremadament cursos en separar esport i política. El codi disciplinari de la UEFA és molt explícit a prohibir qualsevol forma de propaganda ideològica, política o religiosa. El Barça ja ha estat sancionat per aquest motiu, si bé és veritat que els responsables del futbol europeu han tendit a fer els ulls grossos per no enquistar el problema. Mentrestant hi ha qui defensa que les causes nobles han de poder ser defensades en qualsevol lloc i de qualsevol manera i que han de passar per davant de lleis i normatives. Els que així s'expressen acostumen a ser els mateixos que se senten autoritzats a dir qui té dret a manifestar-se i quines són les reivindicacions inacceptables. Vaja, que la cosa és ben diferent si es parla dels que pensen com tu o dels que et porten la contrària. Tot un clàssic.
