Cartes

Núria Bonet i Malàs Girona

M'està costant escriure. Una cosa és que el teu company de feina estigui de baixa, el trobes a faltar però saps que tornarà. Aquest no és el cas. En Quim ens ha deixat. Amb en Quim treballàvem de costat i teníem complicitat. Vaig aprendre de tu, Quimet Alegret. Tot un senyor, educat, amable, conciliador, culte i amb sentit de l'humor.

Agraïda d'haver format part de la teva vida. El teu lloc al meu costat està ben buit.

La plaga humana

Joan Boronat Lecha Blanes

Moltes cimeres internacionals per parlar del canvi climàtic, acabar amb la gana i la pobresa, però ningú gosa dir que el problema és la superpoblació.

Combatre la gana avui dia no seria tan difícil, al món hi ha uns 7.700 milions d'habitants, però es calcula que el 2050 n'hi haurà 9.700 i qui sap quants n'hi haurà a finals del segle XXI. Si ara ja patim per salvar el planeta, què pot passar en un futur si no s'atura la superpoblació i el consumisme desmesurat?

700 milions de persones viuen en situació d'extrema pobresa, però la meitat de la població mundial, gairebé 4.000 milions de persones, no tenen serveis socials bàsics. Hi ha altres factors, a part de l'alimentació. L'ésser humà per viure amb dignitat necessita algunes coses més, com l'habitatge, el transport, públic o privat, les infraestructures, mantenir sistemes d'atenció mèdica, de pensions, educació i benestar social en general. Com es pensa ampliar tots aquests serveis a la població del planeta als quals els manca, o a la del futur que augmenta?

Només tenint en compte algun sector de la classe treballadora de països del primer món, hi ha grups familiars o individus que tenen en propietat la residència habitual i una segona o tercera, amb les corresponents despeses de manteniment, electrodomèstics i un o més cotxes.

Està disposada aquesta classe benestant, a reduir consum i solidaritzar-se, és a dir, sacrificar-se, pels habitants del tercer món? O haurien de ser els rics, l'1% de la població mundial que tenen tants diners líquids o invertits com el 99% restant de la població, els qui haurien de fer el pas per salvar el planeta i per compensar la distribució de la riquesa? L'instint egoista i defensiu de l'home el converteix en una veritable plaga. Les plagues són destructives i la plaga humana no ho és menys.

Tot esperant Godot

salvador tarradas GUALTA

A la Sala Beckett de Barcelona s'està interpretant una versió en català de la magistral obra de teatre En attendant Godot, de Samuel Beckett, que, al meu entendre, s'ha titulat injustificadament: «Esperant Godot».

Una de les peculiaritats comunes al francès, l'occità i el català és l'ús de certes partícules avantposades al gerundi per emfasitzar la simultaneïtat de dues accions. En el cas d'aquesta peça teatral, l'autor l'hauria pogut titular perfectament i correcte Tout en attendant Godot. En català, la traducció correcta pot ser: Tot esperant Godot, Bo i esperant Godot o En esperant Godot, però mai «Esperant Godot» a seques, sense la partícula prèvia. I això, no solament per qüestions sintàctiques, sinó també per fidelitat a l'esperit de l'obra de Beckett, que ens vol donar a entendre que és més important el què succeeix entre Vladimir i Estragó mentre esperen Godot que el fet d'esperar-lo. Els dos personatges, en plena crisi existencial -tot esperant qui els doni una alternativa al suïcidi-, destapen la capsa de Pandora d'on surten tots els mals i misèries del món, fins que, finalment, tan sols hi resta l'esperança.

Des de l'ecologia

Jesús Domingo Martínez GIRONA

La realitat no té res a veure, doncs, amb els excessos i demagògies d'un ecologisme radical cada vegada més apocalíptic, que evoca els vells temps del creixement zero preconitzat pel Club de Roma. És cert que no serà fàcil la concòrdia entre civilització i natura, conservació i progrés, tradició i futur. Però cal sempre l'esperança que, des de l'ecologia, es recuperi -sense enyorar el paradís perdut- la força de la llei natural que va llançar l'estoïcisme grec i va assumir amb llums noves el cristianisme.