19 de desembre de 2019
19.12.2019
Diari de Girona

El futur i la infància

19.12.2019 | 00:45
El futur i la infància

La presència de nens en qualsevol àmbit de l'activitat humana sol entendrir l'audiència adulta (momentàniament, és clar, perquè l'audiència adulta sol ser dura de cor). I res ens sembla més abominable que una conducta violenta contra la infància. Jesucrist, que era de màniga ampla a l'hora de perdonar els pecats, va demanar per qualssevol que escandalitzés els nens que li lliguessin al coll una pesada pedra de molí i, després, el llancessin a la mar. Per això mateix sorprèn que centenars de sacerdots seguidors de l'Església que ell va fundar hagin estat trobats culpables del nefand delicte de pederàstia. Un delicte de què van ser víctimes molts dels joves l'educació dels quals els havia estat encomanada per uns pares confiats en la rectitud moral d'aquests ensenyants.

L'escàndol ha tingut una extensió planetària, però enlloc s'ha sabut que algun dels implicats i els seus còmplices hagin seguit el mandat del fundador i acabessin per tirar-se a la mar amb una pedra de molí al coll. Tot el mal fet es va intentar reparar amb indemnitzacions milionàries.

La protecció de la infància és una preocupació compartida en totes les cultures i pràcticament no hi ha excepcions en aquest assumpte, excepte en un cas estrany. Com el dels Estats Units, que es va negar a donar la seva conformitat al text aprovat el 1990 per l'ONU per donar caràcter de llei a la Convenció dels Drets de l'Infant.

Però no és propòsit de qui això signa centrar l'atenció del lector en el diferent tractament legal de la protecció de la infància ni sobre la distància que hi ha entre les bones paraules i els fets. Aquest és un assumpte literàriament tan trillat que no val molt la pena redundar en ell. En canvi, sí que em sembla territori més fèrtil per a la polèmica fixar la mirada en la creixent utilització de la infància per excitar la sentimentalitat de la gent, sense que això serveixi d'esperó per posar remei a la injustícia.

Darrerament, s'han prodigat en els mitjans imatges de nens ofegats en la sinistra travessia de la Mediterrània en fràgils llanxes. I la més impactant de totes va ser la d'un nen sirià d'uns dos anys d'edat que va aparèixer flotant a la riba de cap per avall. La fotografia va impressionar especialment i aguts analistes van interpretar que la pena de l'audiència tenia, en part, la seva causa en la roba que vestia el nen, molt semblant –sinó igual– a la que porten els nostres infants a les llars d'infants (no es tractava doncs d'un esparracat aborigen africà, sinó d'algú amb un cert nivell d'educació i cultura a la manera occidental; potser el fill o el net d'un veí). Però els casos d'utilització mediàtica de la infància també són uns altres i diferents a aquest. Aquí vam tenir el nadó de la senyora Carolina Bescansa anant de mà en mà durant una sessió inaugural al Congrés dels Diputats per reivindicar el dret a la lactància en hores de treball. I, més recentment, aquí tenim el de la ja arxifamosa adolescent sueca Greta Thünberg recaptant la col·laboració de tota la humanitat per contenir el canvi climàtic. Si els nens han d'indicar-nos el rumb vital a la gent gran, tenim un problema espinós de resoldre.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook