19 de desembre de 2019
19.12.2019
Diari de Girona

Jardins molt benviguts

19.12.2019 | 00:45
Jardins molt benviguts

La comissió del nomenclàtor, amb l'Ajuntament de Girona com a capdavanter, està integrada pel cronista oficial de la ciutat, representants de les associacions de veïns i entitats culturals i d'altres, amb l'objectiu de promoure i revisar les propostes de denominació de carrers, places i llocs diversos de la ciutat i terme municipal, unificació de les plaques identificatives que són al carrer, reglamentació del dret a la concessió d'un nom, és dir tot allò referent a la denominació i ostentació d'un honor com aquest. A l'última reunió de la comissió del nomenclàtor varen ser votats diversos acords, un dels quals és destacable amb molt de goig : va ser aprovada la denominació de Jardí de la Pau a l'espai verd situat davant de la porta d'entrada a la biblioteca pública Carles Rahola, voravia sud del carrer Emili Grahit. És un espai obert, generós, amable, que fins ara no ternia nom. La decisió serà molt ben agraïda a Girona, tant pel simbolisme que representa la paraula pau, com pel veïnatge que té amb el nom profundament evocador de Carles Rahola.

Aquest dies, justament, s'ha presentat també un nou volum de la col·lecció Quaderns de la Revista de Girona, que edita la Diputació de Girona. Aquest és el número 204 de la col·lecció i és dedicat a «Jardins». Els seus autors són Joaquim M. Puigvert, Ignasi Esteve, Josep Pujol i Rosa Maria Gil Tort. Es tracta d'una obra que reuneix estudi, sensibilitat, investigació sobre un tema que portem més endintre del que hom podria arribar a pensar. Al llibre se'ns dona notícia precisa de que el concepte de jardí comença a córrer a la remota antiguitat, amb singulars creacions que arriben a adquirir la distinció dels grans catàlegs de les belleses reconegudes; les comarques gironines presenten pàgines excel·lents del repertori panoràmic. Tenim jardins que ja formen institució de categoria patrimonial, i tenim també peces de més íntima reserva. Les persones sempre han buscat un recés, un espai potser fràgil, però ple d'una certa vida, a tocar alguna presència vegetal que fàcilment esdevé companyia.

El jardí, en clau urbanística/sentimental, ve a ser una ambaixada de la immensitat de la natura que s'arriba fins a la ciutat perquè la gent d'aquí no tenim temps de sortir a veure els verds i els respirs que allà són gratuïts i grandiosos. I el jardí, satisfet de les seves visites, es deixa subratllar amb altres creacions artístiques, com serien les escaients escultures o les espècies d'arbres que han vingut de qui sap on. I els poetes, és clar, n'omplen pàgines d'antologia.

Aquestes notícies gironines sobre jardins són un motiu per reflexionar sobre aquesta realitat que sempre hem tingut a l'abast, però a vegades l'hem arraconat qui sap per què. Girona té jardins que en el transcurs de la seva vida poden haver sofert alguna època de deixadesa, oblit o abandó (o tot a la vegada) en tots els seus graus. No entrarem ara a posar noms a cap decadència concreta, sempre entristidora. El recordatori d'avui són el Jardí de la Pau, a Girona, i la publicació del Quadern dedicat a «Jardins». Ara mateix, pensant en la propera inauguració del Jardí de la Pau, de Girona, que serà una joiosa celebració de la vida, les reserves culturals de la ciutat ja podríen anar pensant el projecte de plantar-hi la «Festa de l'Arbre». És un esdeveniment que mai no s'ha celebrat a Girona a l'àmbit públic; es tracta d'una festa que va néixer a Sant Joan de les Abadesses ja fa més de cent anys, amb el desig d'inculcar els valors que es mereix el món vegetal; la celebració de la festa es va difondre per tot Catalunya i va arribar a l'Europa central, amb reconeguda continuïtat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook