Els gironins ens feia vergonya que els xaves tallessin cada nit la Meridiana i aquí no fóssim capaços de res, i més després que Presidentorra ungís aquesta ciutat com l'autèntica capital de Catalunya, de la Catalunya llacista, s'entén, que és l'autèntica Catalunya. No podia ser. A Girona no tenim vies d'entrada a la ciutat tan importants com la Meridiana, així que els valerosos CDRs van decidir plantar-se cada vespre a la carretera de Barcelona, només per tocar la fava a la resta de gironins, que d'això tracta aquesta revolució. A Girona la revolució es fa, això sí, a la gironina manera, que es podria definir com a «revolució de només la punteta»: es tracta d'impedir el trànsit de 8 a 9 del vespre, i després tothom cap a casa amb la satisfacció del deure complert.

Fer la revolució tallant un carrer de 8 a 9 és molt còmode, és aquella hora que has acabat de treballar però encara no tens el sopar a taula ni fan res d'interessant a la TV. Per estar a casa avorrit -els llacistes no solen ser gent d'asseure's a llegir-, millor anar a fer-la petar enmig d'un carrer, i l'endemà pots explicar que gràcies a tu ja tenim la independència a tocar. Si de cas, el dia que el Barça jugui Champions, plegarem una mica abans, que a Europa els partits comencen a les 9 i tampoc és cosa de fer tard, una cosa és la revolució i l'altra exigir al ciutadà sacrificis sobrehumans.

Veure el centenar d'herois cada vespre, durant una hora, desafiant l'estat espanyol amb el peculiar sistema de no deixar circular els cotxes dels seus conciutadans, posa la pell de gallina. Quanta dignitat! Sempre dempeus! L'èpica del moment queda ressaltada pel crit que des d'alguna finestra fa la mare d'algun dels heroics soldats catalans.

- Neeen! Puja, que ja tens el sopar a taula, i encara se't refredarà!

Entre que arribes al lloc i t'hi poses, ja són 2/4 de 9 de la nit. Al cap de pocs minuts ja t'estàs acomiadant dels companys de lluita fins l'endemà, que tampoc no cal finalitzar la batalla exactament a les 9, no passa res per plegar veles una mica abans i arribar a temps de veure començar el FAQS, o el Foraster, o qualsevol programa d'aquests que fica TV3 per farcir la graella quan no hi surt el Vivales. A més, es pot aprofitar per treure el gos a passeig, per sortir a fumar un cigarret si la senyora no t'ho deixa fer a casa, per baixar les escombraries, no sé, moltes tasques que no estan renyides amb la idea gironina de revolució. Sense oblidar que aquestes dates són molt emotives, i entre els revolucionaris que s'estan jugant la pell, és típic desitjar-se bones festes, no sigui que l'endemà ja no puguin fer-ho, aquesta missió és tan arriscada, gairebé suïcida, que no poden mai estar segurs de tornar a veure el company de trinxera. No exagero. La gent tendeix a trivialitzar aquest tipus de revolució, pensant que no comporta riscos, però no trigarà a haver-hi les primeres baixes.

- Ah, no, tu avui no hi vas, que ja estic farta d'haver de fer jo cada dia el sopar, amb l'excusa que el senyor se'n va a fer la revolució amb els seus amigots.

De 8 a 9 del vespre s'han aconseguit grans fites en la història de la humanitat, ara no em facin recordar quines exactament, però segur que n'hi ha un piló. Deuen ser desenes, els països que han assolit la llibertat gràcies a tallar un carrer una estona, el temps de sortir a estirar les cames.