El president del PP Pablo Casado, a qui li falta un bull, en sortir de l'entrevista amb Pedro Sánchez afirma que no « facilitarán un Gobierno comunista con Podemos en el Consejo de Ministros. Nadie de España lo entendería». I s'ha quedat tan ample. En primer lloc cal dir que acusar Podem de comunista és abusiu. Podem planteja un programa moderat socialdemòcrata. Però el problema de Casado és que utilitza la paraula «comunista» com un concepte negatiu.

El partit polític que més va lluitar contra la dictadura feixista de Francisco Franco va ser el Partit Comunista d'Espanya i a Catalunya el Partit Socialista Unificat de Catalunya que els vells de la república s'hi referien com al PSU (pronunciar Peseú). Els pares i avis dels dirigents del PP van ser els que van organitzar un cop d'estat contra la legalitat republicana. El problema és que els nets no n'han renegat, al contrari, n'han fet bandera: no han volgut mai la reconciliació, no han fet mai cap gest de reparació.

La dictadura, que encara avui no critiquen, va torturar, assassinar, empresonar els comunistes i va terroritzar tots el espanyols durant 40 anys. Els comunistes van persistir en la resistència al maquis contra els nazis a França, en les guerrilles a Espanya i en la resistència antifranquista en les condicions més dures. Els franquistes van arribar als anys setanta molt acollonits, per aquesta raó van mantenir el dictador en vida tot el que van poder amb mètodes brutals. Va tenir la mort espantosa que es mereixia, una mort brutal infligida pels mateixos feixistes.

Per la força de l'antifranquisme avui gaudim de la llibertat sempre amenaçada i d'un discret estat de benestar també sempre en perill.

Ja n'estic fins al capdamunt que els hereus del feixisme espanyol pretenguin usar la paraula comunista com un flagell. Jo vaig militar en la clandestinitat al PSUC i n'estic orgullós, són ells qui, si fossin gent decent, estarien avergonyits del que representen.

Diuen que la gent amb el pas dels anys es va tornant conservador, no és el meu cas, amb el pas dels anys em vaig radicalitzant. No em puc creure tot el que veig i sento. Com pot ser, per exemple, que hi hagi una manifestació a Aranda de Duero de suport a violadors d'una nena de 15 anys? Com por ser que els rics siguin cada vegada més psicòpates? Com pot ser que s'ofeguin nens al Mediterrani i que les autoritats de la UE l'únic que facin és impedir que vaixells de les ONGs puguin salvar-ne uns quants? Com pot ser que tinguem presos polítics?

Com ens va dir el mestre J osep Fontana i militant comunista a Por el bien del imperio «ens han perdut la por». Cal tornar que ens en tinguin perquè, com va escriure Bertolt Brecht, «el comunisme és el terme mitjà».