Fa pocs dies el consistori gironí feia un pas endavant per garantir l'accés a l'habitatge. A través de la Unitat Municipal d'Anàlisi Territorial (UMAT), l'Ajuntament presentava els resultats de la diagnosi del Pacte Local per l'Habitatge de Girona. Amb aquest informe l'administració local posa sobre la taula les principals tendències en el sector de l'habitatge a Girona.
El resultat és tan clar com preocupant. Tensions entre oferta i demanda en el mercat de lloguer, escassa oferta d'habitatge destinat a polítiques socials i existència d'una cobertura d'habitatge limitada en relació amb el creixement de la població són alguns dels trets que caracteritzen l'habitatge a Girona i la seva àrea d'influència. A aquests elements s'hi suma la cada vegada major rigidesa del mercat, el baix aprofitament dels beneficis de la innovació i les tecnologies i, de manera molt alarmant, el paper del parc residencial en les emissions contaminants a l'atmosfera. Tots aquests elements són comuns a la majoria de ciutats catalanes.
Les dades subratllen la conveniència d'entendre Girona i la seva àrea metropolitana de manera integral. Hem de llegir i interpretar la ciutat amb els vincles bidireccionals que estableix al seu entorn. La planificació urbanística, on trobem l'habitatge, l'urbanisme i les infraestructures, és l'àmbit d'actuació des d'on els professionals de l'arquitectura podem donar respostes a les necessitats presents i futures de les persones.
Inqüestionablement, treballar en xarxa, sense que això signifiqui externalitzar les problemàtiques, ens ajudarà a equilibrar el territori i a reduir problemes estructurals, com és el de l'habitatge, però també el de l'ocupació. En qualsevol cas, no podem perdre de vista els factors socials que acompanyen aquest sector, com són els de la igualtat o la cohesió social. Hem de fer possible que les vides de les persones es desenvolupin amb dignitat en entorns mixtos demogràficament i sense segregació social.
En matèria d'habitatge, però, encara hauríem d'anar més enllà. Pels arquitectes, una de les solucions al desafiament de l'habitatge ve de la mà de la rehabilitació. A la Demarcació de Girona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, el primer semestre de l'any, la superfície visada de projectes de rehabilitació va augmentar més d'un 15% respecte al mateix període de l'any passat.
Tot i aquesta millora, la xifra continua sent baixa. Els motius són diversos, però voldria destacar-ne dos. D'una banda, a casa nostra hi ha hagut poca cultura rehabilitadora. I de l'altra, la tendència del sector ha estat majoritàriament cap a l'obra nova. La situació, doncs, omple de rellevància el recentment creat Observatori de la Rehabilitació i Renovació Urbana de les Comarques de Girona.
Ara que ja tenim la diagnosi és hora d'iniciar el tractament. Posem en marxa polítiques efectives de consens i de llarg recorregut que ens acostin a allò que tothom defensa: un habitatge de qualitat per a tothom.
