22 de desembre de 2019
22.12.2019
Diari de Girona

Cartes

22.12.2019 | 06:00
Cartes

El poder de la música
Gerard Fernández Duque LLEIDA
Recentment, el grup gironí Sopa de Cabra han estrenat una nova cançó després de sis anys de silenci discogràfic. Farem que surti el sol és un cant a la solidaritat, per despertar consciències. Està dedicada a Open Arms i tota la feina de salvament que està fent.
He de dir que, d'entrada, els Sopa em tenen el cor robat des que tenia 10 anys, però amb aquesta cançó han acabat de guanyar-me.
Volia aprofitar aquest text per reivindicar la bona música, aquella que no caduca, que està feta per remoure consciències. El poder social d'aquest art de vegades està menystingut, quan en realitat molts cops aconsegueix donar esperances a qui les ha perdut.


La Marató de TV3 dedicada a malalties minoritàries
M. CARME RIBAS I MORA filla dels fundadors de la desapareguda Granja Mora. girona
Ha passat La Marató, de moment l'haig de felicitar, encara que per un problema no la vaig poder acabar de veure. El nou format que han fet em va semblar molt millor. L'any passat no la vaig veure però enguany i per Catalunya Diari el mes d'octubre em va arribar la notícia del traspàs d'un nen, es tractava d'una criatura, i sabeu com m'agraden la mainada, malgrat no sóc mare. No me'n vaig conformar i vaig continuar llegint, m'escruixeix l'ànima en recordar-lo.
Una família de Taradell havien perdut un fill de 7 anys, futbolista i amant del bicitrial. La nota de la UE Taradell posava que per manca de forces de la família no hi hauria cap acte de comiat i desitjaven al Marcel que es retrobés amb els seus germans, això ho vaig trobar estrany i em va portar a buscar a Google, on vaig descobrir que en Marcel, mort el 3 d'octubre, havia perdut el mes de febrer d'aquest any un germanet de 6 anys, l'Aniol, que pel que es veu eren bessons només que en morir 8 mesos després havia fet 7 anys. Però el més gros és que aquests nens ja havien perdut un germà, l'Arnau, el setembre del 2015 i era un gran amant del trial. Seguir llegint va ser brutal per a mi.
Sembla ser que tots tres patien una malaltia minoritària que només afecta els nens i sols ha quedat una germana, l'Alba. El que us puc dir que d'això fa dos mesos i m'ha afectat profundament. No crec que a Espanya existeixi cap cas igual, que una mateixa família perdi tres fills amb quatre anys i d'una mateixa malaltia.
Això em va portar a veure La Marató, tenia la seguretat que coneixeria aquesta història. Vaig preguntar a gent que l'havien vist tota i sembla que no va sortir, suposo perquè era massa recent i no els devia haver donat temps a incloure-la. Però estic contenta perquè almenys La Marató ­anava dedicada a aquestes malalties o sigui que també anava per ells.
Vaig veure molts casos de gent que viu amb ajudes, i tots coincidien amb el mateix, deien que gràcies a la investigació vivien millor i alguns fins i tot que potser ja no hi serien.
Però que una família perdi tres nens preciosos, no. Em vaig quedar amb les seves cares de tan mirar-los i encara ho faig perquè hi havia fotos, varen sortir nens amb bicicleta i semblava que eren ells.
Sols us he volgut deixar el meu testimoni d'aquesta notícia pels que no la sabíeu, ja que parlo amb gent i ningú la coneixia.
Tot el meu suport a aquesta família, no tinc paraules, i que La Marató pugui continuar fent aquesta tasca i sobretot els nostres polítics posin tota l'ajuda possible que estigui a les seves mans. Perquè amb els anys no veiem aquestes notícies.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook