Carme Forcadell, expresidenta del Parlament (i uns quants ex més), es va esplaiar recentment en uns comentaris sobre els resultats del procés que realment són difícils d'assumir. Com quan afirma que, «si haguéssim fet una bona lectura, no hauríem posat un calendari». Efectivament, Artur Mas va assegurar per televisió, urbi et orbi, que al cap d'un any i mig seríem independents. I això, molta, moltíssima gent, sabia que era impossible, perquè cada país de la UE té una Catalunya en el seu si, i amb un 47,8% dels vots no pots anar ni a la cantonada. Però vostè, vostès, van seguir amb la bola i van enganyar tot un poble que, ho sabien, tenia ganes de creure-s'ho. A banda d'oblidar mig país, amb el qual, diu ara, «no vam tenir cap empatia» i «potser es va sentir tractat injustament».
«L'estratègia no era guanyadora», afirma amb un llenguatge que em recorda Ponsatí i el «farol». Però és realista i admet que «no es van fer les coses bé». Una mica tard, no li sembla? Tampoc ens explica com van engiponar el programa que ens havia de portar ?en 18 mesos!? a la independència. I no diguem del garbuix pel qual van «menystenir l'Estat i vam fer una mala lectura de la realitat». Vostè estava obligada, pel seu currículum, a advertir els seus companys d'aventura que Espanya trauria tot l'arsenal abans de claudicar. I rebla les declaracions assegurant que «nosaltres tenim un lideratge, ètic i moral, i l'hem d'exercir, però la política s'ha de fer des de la llibertat. La presó ens afecta emocionalment i les decisions polítiques cal prendre-les racionalment». Té raó: racionalment.
No queda espai per parlar de supèrbia, de lideratges, d'atribucions, d'oblits, de presses... Si hem esperat segles, podíem esperar una mica més i fer-ho bé.
