23 de desembre de 2019
23.12.2019
Diari de Girona

Ryanair Girona

23.12.2019 | 00:19
Ryanair Girona

Fa pocs dies va fer justament dinou anys, el 15 de desembre de l'any 2000, que es va defensar, amb ple èxit, la tesi doctoral del professor de la Universitat de Girona Ignasi Camós. Poc després vaig acompanyar un membre de tribunal encarregat de la seva avaluació, D. Miguel Rodríguez-Piñero i Bravo Ferrer, expresident de Tribunal Constitucional, a l'aeroport de Girona per al seu desplaçament aeri a Madrid. Recordo com el taxi que ens portava va poder aparcar amb total i absoluta comoditat just davant de la porta principal, i també que el nombre de persones presents a l'aeroport era molt escàs, tant de passatgers per desplaçar-se a Madrid, com de personal de terra de l'empresa que operava llavors els vols Madrid-Girona i Girona-Madrid.

Una vegada que Ryanair es va instal·lar a l'aeroport gironí el 2003, vaig tenir oportunitat de tornar en diverses ocasions, mentre vaig ser professor de la UdG, i també ho he fet amb posterioritat amb ocasió d'actes universitaris en què he participat i que em van portar a recomanar al professorat d'altres comunitats autònomes que aprofités, si es trobaven prop de Madrid, per desplaçar-se en avió a fi de participar en aquests actes. Recordo amb especial satisfacció un d'ells, l'acte del concurs-oposició d'accés a la Càtedra de Dret del Treball i de la Seguretat Social, guanyada pel professor Ferran Camas Roda, el 10 de maig de 2010, en el qual vam comptar amb la presència d'un gran amic i mestre de juristes com era Manuel Ramón Alarcón Caracuel.

Doncs bé, des de la instal·lació de Ryanair a Girona els puc assegurar que mai més, en totes les ocasions en què he anat a l'aeroport, el taxi o qui m'acompanyés en el seu cotxe ha pogut aparcar davant de la porta principal, atès el gran de volum d'activitat existent. Per això, quan aquest mes de desembre han sortit a la llum pública els conflictes existents en el aeroport de Girona amb el seu personal, i no només en aquest aeroport, per descomptat, en ocasió de la tramitació d'un procediment d'acomiadament col·lectiu instat per l'empresa, m'han vingut a la memòria aquests records que he deixat reflectits en els paràgrafs anteriors.

Ara toca deixar els records i acostar-se a la realitat conflictiva que s'està vivint a l'aeroport de Girona pel personal de l'empresa, i que ha merescut l'atenció creixent dels mitjans de comunicació i xarxes socials des de fa diversos dies, i que sens dubte la seguirà mereixent perquè els conflictes jurídics poden tenir conseqüències importants sobre el futur de l'activitat turística de les comarques gironines.

D'aquí, les manifestacions de satisfacció de polítics i empresaris gironins quan van tenir coneixement, almenys fins quan redacto aquest text, que la «base» de Ryanair a Girona seguiria operativa... durant nou mesos a l'any i prèvia reducció substancial de drets per part del personal de l'empresa, cosa a la qual aquests polítics i empresaris no han prestat especial atenció i s'han limitat a dir que «esperen» que Ryanair respecti els drets laborals. Es disposa de molta informació per a l'anàlisi del conflicte en els mitjans de comunicació i en les xarxes socials des de la perspectiva dels sindicats amb presència a Ryanair i de molt poca, pràcticament inexistent, per part de l'empresa. De moment, i com sempre dic fins on el meu coneixement arriba, no s'han realitzat manifestacions per part dels dos sindicats d'àmbit estatal, i català, més representatius, CCOO i UGT.

El conflicte ha arribat ja al Parlament català amb la presentació d'una pregunta per part del diputat del PSC Pol Gibert, amb denúncia de l'actuació de l'empresa, i la resposta del conseller de Treball, Assumptes Socials i Famílies, Chakir El Homrani, afirmant que des del seu departament vetllaran per l'estricte compliment de la normativa laboral en cas que es produeixi, com sembla que així pot ser, el canvi d'estatus contractual. Igualment, hi ha hagut una proposta de resolució per part del Grup Parlamentari de Catalunya a En Comú Podem per «obrir una investigació, a través del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies com a institució encarregada de la Inspecció de Treball, per conèixer si l'acord que ha fet l'empresa Ryanair amb els treballadors vulnera els drets laborals». Cal apuntar ja l'actuació d'ofici iniciada el dia 12 per la Inspecció de Treball i Seguretat Social de Catalunya, explicant-se en una nota de premsa que s'efectua per comprovar si la decisió empresarial «és ajustada a dret, davant d'una possible vulneració del procediment establert per a la modificació substancial de les condicions de treball, així com la mesura alternativa que proposa l'empresa en cas de desacord amb aquests canvis», que recordem que és purament i simplement l'acomiadament, ja que seran incloses en el procediment d'acomiadament col·lectiu que actualment s'està negociant.

Suggereixo als que llegeixin aquest article que prestin atenció a les declaracions efectuades en les xarxes socials per la delegada sindical de la Unió Sindical Obrera Lídia Aransanz, realitzades el dia 12 després de la seva presència al Parlament Europeu per explicar la situació que estan vivint als diferents grups europarlamentaris. La dirigent sindical mostra la seva preocupació per la pèrdua d'antiguitat que pot suposar el nou contracte, si bé manifestacions empresarials posteriors han deixat constància que es mantindrà l'existent, cosa que encara està per veure si passa, i òbviament si es reconeix la validesa jurídica dels contractes subscrits si el cas arriba finalment als tribunals, manteniment que té plena cabuda en la jurisprudència de Tribunal Suprem i molt més quan no existiria solució de continuïtat entre el desaparegut contracte el 31 de desembre de 2019 i el nou existent a partir de l'1 de gener de 2020.

Una proposta de contracte, encara que més correcte seria parlar d'imposició, que, amb el recordatori d'allò que explico al meu alumnat respecte a l'aplicació dels drets fonamentals inespecífics, té clars aspectes d'inconstitucionalitat pel que fa a la vulneració del dret a la tutela judicial efectiva, ja que només poden subscriure el contracte, encara que no s'utilitzi aquesta expressió literal la conclusió a la qual arribo és fàcilment deduïble del text, els que no tinguin cap procediment legal pendent enfront de l'empresa en la data d'inici de l'activitat laboral d'acord amb el nou contracte.

En fi, aquest és un article inacabat, perquè el conflicte segueix existint, i està per veure com es desenvoluparan els esdeveniments polítics, socials i jurídics. Però, en qualsevol cas, sí que es pot concloure, i sens dubte per la meva banda, que el model laboral de Ryanair no és el que s'ha de seguir, òbviament si es vol preservar la cohesió social. O almenys, aquest és el meu parer.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook