Si no hi ha res de nou Carles Puigdemont ben aviat serà parlamentari europeu amb tots els drets. La sentència del Tribunal de Justícia de la UE sobre el cas d' Oriol Junqueras li ha possibilitat tornar a aixecar el vol en uns moments complicats per a la seva supervivència política.

Des d'ara comptarà amb una gran plataforma per tal de poder dirigir amb més garanties la formació de JxCat on s'apleguen els seus partidaris que en pocs mesos hauran d'afrontar unes eleccions catalanes perquè la inhabilitació de Quim Torra no es farà esperar.

L'independentisme s'ha animat aquestes darreres hores, i la jugada ha afavorit més els polítics fugitius que no pas el mateix Oriol Junqueras, que continua a la presó de Lledoners, ara d'una manera injusta, atès que els poders judicials espanyols no consideraren la seva immunitat, per la qual cosa el seu cas va ser del tot adulterat. Aquest enrenou ha coincidit amb el 28è Congrés Nacional d'ERC i les negociacions dels republicans per tal d'enllestir la investidura de Pedro Sánchez.

Alguns analistes comenten que ben aviat es donarà a conèixer l'abstenció d'ERC, la qual cosa possibilitaria l'inici de la legislatura. Els tretze diputats independentistes són imprescindibles. Per cert, un període de sessions que el nou govern haurà de superar, malgrat els paranys que es trobarà pel camí.

ERC no ho té fàcil, el seu objectiu principal se centra en les eleccions catalanes. En aquest sentit diuen que la pugna entre Pere Aragonès i Roger Torrent ja s'ha decantat en favor del vicepresident que és l'home de confiança de Junqueras. I a la contesa autonòmica ERC ja en va sortir escaldada en la darrera cita. Sorprenentment, Ciutadans amb Arrimadas al capdavant va guanyar, però Puigdemont superà ERC quan ningú no hi comptava. En poques setmanes els republicans perderen gavadals de vots, tot acusant la manca d'un lideratge amb garanties.

Ara han d'anar amb peus de plom. A Madrid els tocarà fer el paper de CiU i això no és fàcil d'administrar i menys quan des de JxCat intentaran boicotejar qualsevol acord. L'independentisme continua dividit i mentre ERC aposta per no tancar portes al diàleg, Carles Puigdemont busca posar pals a les rodes a qualsevol entesa. Però amb l'escó europeu a la butxaca pot canviar l'estratègia en els propers mesos.

El PSOE es veurà obligat a fer gestos efectius envers Catalunya si de debò vol en pla constructiu l'abstenció republicana. No té més remei, malgrat que l'aritmètica parlamentària no ofereixi cap alternativa viable. Unides Podem sempre s'ha manifestat en favor de la negociació fins i tot en els moments més difícils i aquesta circumstància també pot anar en favor de l'acord.

ERC té una gran experiència de govern en el món local, però ara li toca fer un pas més endavant, tot influint el govern espanyol per tal de desencallar la problemàtica catalana i ha de liderar el govern de la Generalitat. Són dos reptes complicats que no permeten distreure's. Però la situació actual no afavoreix en res la prosperitat del país. Quim Torra està amortitzat del tot i les seves polítiques han estat estèrils. És un activista sense cap mena de projecció política.

Arriba la gran oportunitat per a ERC, però no val a badar ni a dubtar ni a tenir por per un grapat de vots. El país necessita un partit fort al davant de la seva màxima institució. I els republicans poden marcar el futur de Catalunya.