Hi havia una vegada un petit país de muntanyes amb alts cims coberts de neu, de valls fèrtils i planures de conreus excels, de costes abruptes amb penya-segats i cales recòndites que alternaven amb platges de sorra daurada.
Els seus pobladors es dividien en dues classes. Uns pocs pertanyien a la facció dels indolents, paràsits xucla-sang i ganduls. Eren posseïdors de terres i hisendes que actuaven sense pietat en defensa dels seus privilegis. Vivien a cor de rei gràcies a les condicions precàries i privacions materials de la resta de la gent, condemnada a bescanviar el seu treball per uns jornals de subsistència i poc més.
Els poderosos tenien a la butxaca els governants que complien les instruccions capritxoses i així poder perpetuar l'equilibri mil·lenari entre pobres i rics.
Però, vet aquí que un dia, les elits dirigents van engegar una juguesca perillosa per satisfer les seves insaciables apetències de més poder. Es va voler treure profit planejant una separació dels seus veïns del sud i de l'oest amb qui havien coexistit durant segles.
En cap moment van mesurar que l'operació dissenyada alteraria el sentiment de pertinença al petit país per donar lloc a elements de divisió. La creença en un futur esplendorós reemplaçaria els raonaments per les emocions.
Els bons de la història serien els il·lusionats fidels d'una quimera. Per contra, els dolents serien els que no volien ser arrossegats a un incert demà.
Els astuts governants, amb el suport de forces obscures, s'empescaren en anunciar que les demandes responien a l'anhel d'una ciutadania unida i en harmonia. Es van creure legitimats per fer passar per l'adreçador els dissidents, convertits en traïdors a la pàtria. No van estalviar mitjans per difondre fal·làcies sobre un poble elegit que era superior en saviesa, cultura i tradicions a altres ètnies.
A la fi, es va emprendre un camí sense retorn que, si no s'hi posava remei, acreixia les possibilitats d'enfrontaments violents d'abast incalculable.
Quan semblava que el petit país s'endinsava en un laberint sense sortida, aleshores, es van produir una sèrie de fenòmens naturals d'una virulència terrible: terratrèmols que ensorraven edificis, incendis que ho cremaven tot, pluges torrencials que desbordaven rius i onatges gegantins que s'empassaven platges senceres.
Després de l'estupor inicial, tots a una van anar per feina. La solidaritat va aplegar consciències abans irreconciliables. Junts van unir esforços per refer el petit país devastat. Superada la catàstrofe, la bona gent unida, va viure feliç mil anys. I, de passada, van expulsar les elits dominants que, enmig del desastre, buscaven culpables del caos.
I conte contat, ja s'ha acabat. Bon Nadal!
