Aquests dies ens ha complagut endinsar-nos en textos nadalencs de diferents autors i autores i espigolar-ne alguns fragments.

«Demà és Nadal -anava dient l'Almós-. Demà els meus pares i els meus germans s'asseuran al volt de la taula, a l'hora de dinar, i parlaran de tota la vida. O potser no en parlaran, però la portaran a dins veient-la des dels Nadals coneguts i els que esperem. La mare posarà plats per a mi i per a l'Ernest -que es troba a la trentena divisió i que no escriu mai- i ens tindrà presents com si no ens haguéssim mogut de casa.» (Fragment del «Batalló perdut», dins 8 contes de Nadal, de Pere Calders).

«A la cova de Betlem/ hi ha un infant com una rosa./ Si els pastors li duen mel,/ jo vull dur-li alguna cosa./ No tinc res que sigui meu/ i que valgui per un Déu!/ L'infant mira i diu que sí;/ que li puc donar l'amor/ que els pares m'han dat a mi.» (Del llibre Divuit poemes de Nadal i un de cap d'Any, de Joana Raspall).

«M'agrada el dia de Nadal. I m'agrada passar-lo a casa. I recordar. Evocar imatges que, fugisseres, s'escapoleixen negant-se a venir. Records de criatura, per purs, el millors quan ja ets gran... Jo, enamorada de l'hivern: de les vetlles llargues; de l'encís de les tardes de desembre barcelonines quan cau gasa boirosa damunt la ciutat i les muntanyes són ombres una mica esfumades damunt la grisor del cel, irisat com perles una mica abans de la posta; de la pluja menuda que tot ho fa lluir; de la neu tan escassa a les nostres latituds que et fa somniar amb països del nord i t'hi agermana, amb lligams espirituals, quan es digna, com enguany, de fer-te visita complimentosa, guarnidora amb els seus borrallons de tot el que es travessa al seu pas...». ( Clarisme. Any I, núm. 10, 23-12-1933, de Mercè Rodoreda).

«Quina bella ressonància la del mot Nadal en la llengua nostra! (...). Totes les idees i tots els records que la festa de Nadal suscita i desvetlla dins nosaltres troben una expressió meravellosament sintètica en les dues síl·labes d'aquest mot català: Nadal.» («Nadal», La Publicitat, 24-12-1928, d' Antoni Rovira i Virgili).

«El silenci es fa paraula/ i el record deixa senyal/ quan s'il·lumina el retaule/ del miracle de Nadal.» (Del llibre Irisacions. Poemes a ritme de cançó, de Montserrat Vayreda).

Quan es diuen tantes coses, totes belles, emotives i plenes, en aquest cas sobre el Nadal, no cal afegir-hi res més. Tan sols llegir-les, rellegir-les, gaudir-les... I compartir-les. Bon Nadal!