El nen Jesús contra Santa Claus, o tradició vers costums importats. La proliferació dels ninots de Pare Noel que escalen els balcons ha provocat la reacció dels fidels catòlics per recuperar els seus símbols tradicionals. La guerra de símbols és al carrer. Més concretament als balcons de Sevilla.
És el nen Jesús davant del Pare Noel. Amb l'arribada del Nadal, la comunitat catòlica s'ha mobilitzat per donar-li rèplica a la supremacia dels Pares Noel escaladors, que s'havien convertit en l'element identificatiu de les festes nadalenques. En el seu lloc, els balcons es vesteixen de tapissos amb la imatge de l'infant Jesús.
Aquesta reivindicació respon a la creixent mercantilització de Nadal i a la imposició de símbols nadalencs americans, com Santa Claus, que proliferen de totes les formes, textures i sabors. Són tapissos en diferents formats, tots amb una gran imatge del nen Jesús en lona vermella o sobre fons de color blanc, i alguns amb la inscripció: «Diví nen Jesús, beneeix aquesta casa».
Aquí tenim el Tió, un tronc que sol decorar-se amb barretina i una cara somrient. Se li ha de deixar menjar cada nit i tapar-lo amb una manta perquè no passi fred. Avui, la Nit de Nadal, els nens de la casa el colpegen amb bastons mentre canten perquè cagui regals i dolços per sota de la manta. Aquesta tradició té orígens rurals, relacionada amb celebracions del solstici d'hivern i la tradició precristiana.
Una altra tradició nadalenca al país basc igualment laica és Olentzero, representat com un home gros, esparracat i tacat de carbó. La seva singular característica és que viu aïllat de la societat dedicat a fer carbó vegetal al bosc, li agrada menjar i beure bé i cada hivern baixa de les muntanyes als pobles. La hipòtesi més estesa és que l'origen de l'Olentzero és precristià i també ha de ser ubicat dins de les celebracions del solstici d'hivern. Tradicions laiques en un país laic.
