Tenien raó els que negaven que l'independentisme fos la revolució dels privilegiats i dels rics, no em fa res admetre el meu error. Tenien raó perquè els que cobren 6.000 euros al mes -la majoria amb llacet groc ben visible a l'abric, al cotxe esportiu i a la segona residència- no passen de ser classe mitjana, i a més apurada, una pobra gent que no pot ni dinar trufes cada dia i s'ha de conformar de menjar gambes, i encara sense xuclar-ne el cap per culpa del cadmi. Ha hagut de ser Pilar Rahola qui alerti de l'existència d'una classe mitjana -apurada, no ho oblidin- de 90.000 euros anuals, un cas insòlit en tot el món, cosa que confirma l'excepcionalitat que viu Catalunya per culpa de l'estat opressor. De passada, hem comprovat que era fals que Pilar Rahola fos frívola, insolidària, classista, pija, estúpida i llepaculs, ja que tot i tenir ella uns ingressos molt per sobre d'aquesta classe mitjana -apurada- no ha dubtat a utilitzar una de les seves escasses aparicions a TV3 per avisar de la precarietat en la qual viuen aquests pobres diables.

A les paelles que cuina la Rahola per als seus amics sempre estratègicament situats a prop de poder -és de suposar que hi posen percebes en lloc de pèsols-, es deu parlar amb commiseració, amb fàstic i tot, de la gent que només cobra 90.000 euros i no arriba a fi de mes, potser n'hi conviden algun, per allò de seure un pobre a taula. Des de la talaia de qui cobra a saber quina morterada gràcies a tenir bons contactes i a no fer enfadar qui mana i reparteix a Catalunya, la Pilar veu amb sincera preocupació que algú cobri la misèria de 6.000 euros mensuals. Naturalment, ni se li passa pel cap que algú en cobri 2.000, potser algun espanyol, que són com bèsties immundes i amb qualsevol cosa sobreviuen, però un català, impossible.

Sortint en pantalla amb un llacet groc i grallant bestieses sobre els apurats de 90.000 euros, la Rahola no és res més que un esperpent del qual poder riure, però a la vegada representa fil per randa com pensa la classe dirigent catalana. Ha passat en poc temps de ser una caricatura de si mateixa a ser una caricatura de procés. No es pot dir que no sigui fer carrera, per qui té com a únic mèrit conegut cuinar paelles pel poder, sigui quin sigui el poder.