El camí recte de l'univers és el centre. L'harmonia és la seva llei universal i constant... quan aquest centre i l'harmonia hagin arribat al seu màxim grau de perfecció, la pau i l'ordre regnaran a la terra i els éssers humans assoliran el desenvolupament i la universalitat total».
L'autor d'aquesta reflexió és el gironí Jordi Marcé, que també afirma que si el nostre món no és un paradís, és perquè les persones no ho volen i perquè hem oblidat que estem fets del combustible dels estels...
Els aborígens australians expliquen una història ancestral que diu que hi ha una energia sublim en l'ambient i que cada dotze segles, l'home i la natura es fonen en una unió divina. És com si comencés un nou cicle de la vida, un nou « Dream Time» o temps dels somnis. Tot es barreja com el renaixement de l'au Fènix.
Ja fa diversos anys que vàrem escriure un interessant article intitulat Gabriel, àngel o dimoni?, inspirat en un misteriós individu gironí, gran lector de llibres científics, filosòfics, esotèrics i espiritualistes, consumidor de tot tipus de drogues i estudiós i practicant de les més complicades doctrines orientals que hi ha des d'Egipte a l'Índia.
A Jordi Marcé, totes les seves inquietuts, lectures, li han servit de font d'inspiració, primer per les seves surreals creacions artístiques i després pels seus escrits, que han culminat amb la publicació d'una novel·la-assaig en la qual exposa les seves reflexions filosoficoliteràries.
El text, que per qüestions editorials ha estat editat en castellà per Europa Ediciones, porta per títol Más allá del olvido, ha estat escrit per Jordi Marcé Llach. Malgrat que fa anys que amb en Jordi tenim llargues xerrades i intercanvis culturals, ambdós mantenim posicions molt allunyades. Això sí, amb total cordialitat. Jo, que em considero un lliurepensador materialista, de l'òrbita de Spinoza, Marx, escola de Frankfurt enfront a en Jordi, que és un platònic, romàntic, idealista, seguidor dels xamans més reaccionaris, màgics i galàctics.
En el començament del llibre, sembla que l'esotèric gironí estigui en l'òrbita de Dan Brown o de Sánchez Dragó de la ja passada de moda New Age. Si us he de dir la veritat, condicionat per les nostres idees racionalistes i didàctiques, no pensàvem escriure aquest article, però la relectura d'aquest filosòfic, poètic i visionari llibre ens ha anat entusiasmant per la riquesa textual d'idees i per la informació i erudició que ofereix als lectors. Aquest autèntic brain storming que ens ofereix l'autor, també sobre temes culturals i humanisme, ha creat una plataforma d'aterratge en la qual revolucionaris socials i espiritualistes ens hi hem pogut trobar, atès que coincidim en la diagnosi de la crisi i en la voluntat de salvar al món de l'apocalipsi universal que cada dia és més evident.
A més, he de dir que després de diversos anys que no havia estat convidat a dinar a la seva casa-xalet de Sarrià, hem reemprès els àpats i les xerrades, el que ens ha permès, no cal dir-ho, aprofundir i valorar la complexa personalitat humana i literària d'aquest visionari gironí.
Abans de seguir amb la valoració crítica del llibre, farem un recordatori dels que van ser els precursors de la Girona màgica, íbera, romana, cristina, jueva, feudal i catòlica...
El primer que em ve a la memòria és en Pep Colomer, pintor, filòsof i gran lector d'autors com ara Keserling, Jung, Krisnamurtri... Un altre gironí de referència en aquest camp, és en Carles Vivó, artista polifacètic, mag, tastaolletes, estudiós de la càbala, seguidor de Giusseppe Lanza del Vasto, etc.
Menció especial mereix el poeta Josep Tarrés, que és qui va iniciar la recuperació del Call Jueu, creador d'Isaac el Cec i gran estudiós de la Càbala i la maçoneria. És de justícia citar alguns dels seus admiradors i deixebles més destacats com ara l'escriptora anglesa Patricia Chaplin i l'inefable Gerard Serrat. Una menció especial, mereix el Saul Martínez i el seu centre de ioga, meditació, etc.
Però, no ens oblidéssim pas de citar el principal promotor de les idees religioses cristiano-budistes-orientalistes a la ciutat. Òbviament, estem parlant de l'inclassificable pensador i artista, el gran Damià Escuder, el nou Ramon Llull dels Països Catalans, que té en Nani Rocas, àlies Baruch, el seu més entusiasta seguidor. I els artistes Güell, Palacios i Montse Batlle, autora de Lo íntimo y lo sagrado.
Altres gironins que han destacat en aquest camp són en Josep Maria Llauger, terapeuta especialista en medicines alternatives, fotògraf, conferenciant i autor del llibre Les gotes del gran oceà. La doctora Maria Lluïsa Faixedas, professora d'història de l'art de la UdG, és una gran especialista en el llibre de Vassili Kandinsky ( De lo espiritual en el arte) editat l'any 1911...
I seguint en el món de l'art, però tenint una mirada més conservadora i neocatòlica-espiritualista, trobem el Dr. Campo Echevarría, teòleg existencialista entre Kierkegaard i Unamuno. Tots aquests autors que la majoria són també amics, són uns idealistes decadentistes, nostàlgics de les caducades doctrines neoplatònico-cristianes orientalistes de l'ànima immortal, la reencarnació de Déu, l'absolut, la vida eterna i la totalitat còsmico-espiritual de l'origen de l'univers, inspirat per un creador, Pare, Fill i Esperit Sant que tenen les seves rèpliques en totes les religions revelades o esoterismes màgics, ocultistes de les diferents sectes.
El llibre Más allá del olvido d'en Josep Marcé s'inspira i recrea en totes aquestes tradicions màgiques, des de les més cultes a les més primitives com la dels aborígens australians, passant pels xamans budistes de l'Índia i el Tibet.
La novel·la de Jordi Marcé té un bon registre narratiu, on els personatges representen els arquetips de les seves idees més profundes. La trama en general és divertida i ben construïda, el que fa la lectura del text molt agradable. Desenvolupa una trama on hi apareixen neohumans i àngels compartint un espai tan perfecte que es cansen de ser feliços, el que fa que retornin a la vida en cos terrenal per viure i estimar i tornar a ser perfectes aspirants a millorar la història de la humanitat, a partir de la seva persona. I finalment, després de diverses reencarnacions humanes aconseguiran accedir a l'utòpica arcàdia, ciutat, món ideal paradisíac...
