27 de desembre de 2019
27.12.2019
Diari de Girona

La cua de pagar

26.12.2019 | 23:23
La cua de pagar

D'una banda hi ha com de barat resulta el temps de treball en origen de les peces i complements globalitzats que denuncia aquests dies la Campanya Roba Neta i, de l'altra, el temps que regalem esperant en destí davant la caixa de les botigues de la globalització durant tot l'any i més en les compres nadalenques.

– Sònia, acudeixi a caixa, diu la megafonia.

Quan la Sònia hi va, mai és per obrir una altra caixa i accelerar les vendes.

Esperar pacientment o impacientment forma part d'això que anomenen «experiència de compra».

Però el zen de la caixera de les botigues de roba i complements no és contagiós. Sorprèn com és de profund en veure-les inalterables davant d'una cua com d'embarcament de l'aeroport, precises en cada gest, impertorbables davant el pagament que sempre acaba en targeta, que no es llegeix bé, que no encerta en el codi.

Hi ha poesia o oració al «per a regal? / És clar! / Tiquet regal? / Si és tan amable./ Té un mes per canviar-lo. Li faig un tiquet regal conjunt o individual? / Un per cada regal, si us plau».

Hi ha un vals d'empleades que ordenen les peces o auxilien els clients sota l'aroma de l'olor corporatiu mentre la caixera s'enfronta al món amb solitud de guaita i parsimònia de cardenal en missa major.

A un costat d'aquest regal que acabem de comprar hi ha dones treballant en llocs penosos en condicions esclaves contenint l'orina per uns pocs dòlars al mes i a l'altre, homes i dones perdent el temps en cada cua, també contenint l'orina, pels euros que s'estalvien en contractar reforços. Paradoxa: la cua és un fracàs del comerç que representa l'èxit comercial.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook