Percebo tensions territorials en el meu cos, fruit segurament de les celebracions nadalenques. L'estómac pretén independitzar-se. No està d'acord amb el tracte rebut en el sopar de Nadal ni al dinar de Nadal. Es manifesta provocant ardors que intento calmar amb les forces de l'ordre dels antiàcids. El meu sistema digestiu vol una quota, una quota, una assignació diferent de la que rep: menys alcohol, menys peix fregit, més llegums, més fruita, més aigua mineral. Ens trobem en plena negociació. Els meus intestins fa anys que m'estan sol·licitant que em faci vegetarià. La seva capacitat de pressió és tal que ho he intentat en tres o quatre ocasions. Una vegada es calma, el traeixo i retorno al gintònic, a les carns vermelles, a les salses picants. No hi ha pau possible entre les meves vísceres i el meu «jo» perquè ens agraden coses diferents, parlem llengües diferents, tenim diferents concepcions de la vida.

Acabarem matant-nos. O morint, que ve a ser el mateix. Però jo moriré abans que ell perquè en els cadàvers, després de l'esgotament cerebral, continua la digestió. El microbioma ens sobreviu durant algunes hores. Mentre els parents ploren o riuen a l'altre costat del vidre, els bacteris del tracte digestiu segueixen alimentant-se del propi tracte o de les restes que hi han quedat. Perdó per l'escatologia, però és que cada dia que passa em sembla més espectacular aquesta tensió entre les diferents parts de mi mateix. També els meus pulmons es troben en guerra, per exemple, amb els meus apetits de fumador. Ells no volen que fumi, però jo ho desitjo amb tota la meva ànima. És fer una pipada a un Camel i sentir una pau indescriptible. És fumar-me un paquet i agafar una bronquitis asmàtica.

Els temporals que han afectat darrerament la nostra geografia han provocat diversos morts, a més de negar pobles i habitatges, però gràcies a ells ha baixat el rebut de la llum. Vol dir que són bons i dolents alhora. Si poguéssim aconseguir amb ells un acord... Si jo fos capaç de seure a parlar amb els diferents negociats del meu cos... Si no fóssim tan contradictoris... Si fóssim bons... Ah, si fóssim bons...