28 de desembre de 2019
28.12.2019
Diari de Girona

Entre l'encert i l'error

28.12.2019 | 00:11
Entre l'encert i l'error

Serà per la sentència del TJUE relativa a la immunitat d' Oriol Junqueras, serà per la divisió interna de parers contradictoris dins el PSOE i dins ERC, serà per la necessitat de fer entendre a la militància d'ambdós partits que tot pot anar a pitjor si no hi ha pacte, serà pels incendis que diàriament encenen tant el PP com Vox amb relació a l'acord base PSOE-UP i al reguitzell de partits quasi monodiputals que el seguirien, serà perquè l'empresariat madrileny no suporta un acord de govern i un acord de legislatura d'aquesta mena o serà perquè Pedro Sánchez no controla ni tan sols un dels nombrosos diaris que es publiquen a Madrid, tots ells actuant sobre el denominador comú d'antigovern d'esquerres amb suport independentista català, la investidura del líder socialista com a president del govern d'Espanya no tindrà lloc aquest any. I potser tampoc en els primer dies de 2020, ni tampoc abans de Reis, ni tampoc mai. En aquest darrer escenari, ens aniríem a la convocatòria de noves eleccions a les Corts Generals.

L'encert de la treballada proposta de Sánchez es troba en el seu intent de traslladar Unides Podem a l'espai construït per la Constitució de 1978. Monàrquic, economia de mercat, europeisme, normalitat. Fet a la intempèrie de les protestes antisistema, els de Pablo Iglesias no es troben en condicions mínimament suficients com per esdevenir un partit de govern. Ni de bon tros personalitzen la «força tranquil·la» del president François Mitterrand, que posà el punt final de septennis i septennis de governació de la dreta a la República Francesa. Tampoc UP és cosí germà del comunisme pragmàtic de Santiago Carrillo.

Se'ls segueix veient massa rejuntats amb Chávez, els hereus dels Castro i el sempitern sandinista Daniel Ortega com perquè ara, de cop i volta, es tallin la cua de cavall, es posin corbata i es manifestin socialdemòcrates. Si en Sánchez ho aconsegueix, miracle serà, tot i que no puntuarà per fer de Sánchez un sant de l'Església de Roma. Però tot és posar-s'hi malgrat que l'error ens donarà un govern bicefàlic en constant baralla interna i surant doctrinisme a manta. Un govern impossible. Una legislatura de vents huracanats. Curta.

L'altre encert de Pedro Sánchez, si ho acaba aconseguint, és portar cap a posicions neoconvergents els d'en Junqueras, sempre amb la falç ben afinada per si venen els propis o els impropis. Les lluites intestines i la seva manca de solvència és llegenda. Llegenda viva, s'entén, perquè mai fou ni mai ha estat un partit, ERC, amb mentalitat de construir. Ara mateix, en el seu si, el gen autodestructiu que l'acompanya des del seu propi naixement es troba en l'oberta confrontació entre els que integren el desgovern d'en Torra i els que integren el nucli dur del grup parlamentari d'ERC, entre els quals els gironins Torrent i Sabrià. Entenc que bescanviar «conflicte social» (a Catalunya) per «conflicte polític» (entre Catalunya i l'Estat, o sigui Espanya) sigui tan infantil com fàcil de rebutjar si la cosa queda aquí. Oriol Junqueras segueix arbitrant des de la presó estant convençut que millor Sánchez-Iglesias que no pas Arrimadas-Casado-Abascal. Com també molt millor un futur govern català entre ERC-PSC i En Comú Podem que no pas repetir JxCat-ERC fins avorrir el personal.

L'«herència Pujol» queda un pèl llunyana, però els casos de corrupció política sorgits en la CDC d'en Mas, i en el si del PDeCAT i de JxCat segueixen gotejant. El darrer es protagonitzar ni més ni menys que per la cap de llista al Congrés dels Diputats, Laura Borràs, patrocinada per Carles Puigdemont, que ha estat imputada pel Tribunal Suprem per presumptes delictes de prevaricació, frau, malversació de cabdals públics i falsedat documental pocs dies després de que el seu «protegit», Isaïes Herreo, fos condemnat a cinc anys de presó per tràfic d'estupefaents, falsificació de moneda i defraudació de fluid elèctric. Els «nens i nenes» d'en Mas, tots ells quarantins i pijorros, no s'estan de res. Per això ERC vol de fugir de l'olor de podrit que fa el seu soci de govern. Seria una sensata mesura higiènica.

Entre l'encert i l'error bascula l'encara no nascuda nova legislatura espanyola. Si en Pedro Sánchez l'encerta –cosa gens fàcil- haurà fet un bon servei al país més enllà de l'obra de govern que pugui portar a bon port. Si el malabarisme en què es mou dona com a resultat l'error de concepció, ni que aquesta sigui obligada per l'agrupació coral de l'oposició, com així és, no deixarà cap empremta en la història que s'escrigui a partir de la seva caiguda, la qual, amb aquests socis, UP i ERC, substancialment, pot estar més apropada al present que no pas del futur, si és que en té.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit