Quan a tots els veïns d'un bloc d'habitatges els molesta que el portal i l'escala estiguin bruts, truquen a l'administrador i la cosa s'arregla amb dues puntades de peu. Vol dir que la unanimitat és una ganga per als problemes d'ordre pràctic. Per això m'estranya que, estant tothom d'acord que els nivells de desigualtat són insuportables, la desigualtat no faci altra cosa que créixer. Algú menteix, doncs. No sabem si els polítics, els banquers, els empresaris, els sindicats, els iguals o els desiguals. Hi ha d'haver forces molt poderoses que, al temps de queixar-se de la desigualtat, la potenciïn. El que ve a ser com si un dels veïns del bloc d'habitatges de les primeres línies acusés a les reunions la contractada encarregada de netejar l'escala de no fer bé la seva feina, i ell mateix, a la nit, sembrés les escales d'escombraries.
Una mica d'això passa. Fa poc, a la tele, un representant dels empresaris assegurava que una altra pujada del salari mínim seria un desastre per a l'economia. És el que van dir de l'anterior perquè estan programats per fer-ho. Però l'anterior va influir positivament en el consum i tot això. Significa que es va fer per bé, tot i que l'algoritme empresarial pronosticava una catàstrofe. A l'entrevistador li van faltar reflexos per preguntar-li si amb el salari mínim actual es pot viure. L'empresari hauria respost que no, és clar, perquè això se li ocorre a qualsevol: als capitalistes, als anticapitalistes, als bisbes, i als Amics de la Capa Espanyola. No hi ha individu o associació capaç d'ignorar una evidència com aquesta. Però hi ha veritats que escandalitzen i veritats que no.
La desigualtat no escandalitza els que viuen d'ella. A veure, si els preguntes, et diran que els sembla malament, però creuaran els dits a l'esquena. Ells mantenen les seves mansions gràcies a la desigualtat. Posseeixen avions privats gràcies a la desigualtat. Tenen majordom i majordoma gràcies a la desigualtat. Gràcies a la desigualtat mengen als restaurants on mengen i vesteixen el caixmir que vesteixen. No hi ha consens, en fi, pel que fa als inconvenients de la desigualtat. Però els desiguals, sent pocs, tenen de la seva part l'Estat i les seves forces i cossos de la seguretat. Snif.
