29 de desembre de 2019
29.12.2019
Diari de Girona

Barri

29.12.2019 | 00:20
Barri

El Barri Vell de Girona. Un territori poc definit i, de vegades, massa potinejat als mapes. On comença? A on acaba? Per sort, aquesta indefinició ha ajudat que, encara ara, sigui un lloc viu. Qui hi ha viscut durant anys ha vist molts de canvis. Ha constatat durant l'època del pare Quim Nadal com se'l deixava perdre. La política municipal de com pitjor millor. Hem vist caure edificis, hem vist runes i, també, hem escoltat el silenci. El silenci que preludia la tempesta de l'especulació. Ara, amb la Marta Madrenas, s'hi viu la darrera moda: el buidatge de veïns a favor dels turistes. Girona, i el Barri Vell, fa dècades que ha esdevingut un destí turístic. Res a dir si no fos que això implica convertir la zona en un lloc sense vida pròpia i en un simple i bonic escenari. El que cal i vist des de la talaia d'un segon pis, és ordenar. Ordenar implica servir a la població. Queda poca gent. Molta gran i vella. Algú hauria de promocionar el barri i afavorir que, enllà del futur turístic, la gent jove hi entrés a viure. És la utopia d'alguns veïns. Filosofia caducada. Desig impossible. Cada barri ha de millorar, tot alcalde ho hauria de fer. El Barri Vell millora a mesura que hi ha vida, és senzill. La vida que arrela no s'inventa. Arreu hi ha d'haver mainada que jugui amb patinets, a cops de pilota o pintant el terra amb guixos de colors. Veïns. Ras i curt, al Barri Vell i de cop al bot han sorgit unes quantes barberies. Són d'estil diferent però totes d'alta fidelitat. Pot semblar una bestiesa però m'agrada descobrir que hi ha artesans, genis i, sobretot, gent jove i decidida que treballa amb les mans i amb encertats cops de tisora. Ara per ara, els barbers salven el barri perquè el situen en la modernitat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit