29 de desembre de 2019
29.12.2019
Diari de Girona

Feliç


any nou

29.12.2019 | 00:20
Feliç


any nou

L any s'acaba i la tradició diu que arriba l'hora de fer balanç. I és probable que l'any que som a punt de deixar enrere s'assembli a la resta d'anys que portem al llom. Tinguem l'edat que tinguem, cada balanç d'any es punteja, més o menys, amb les mateixes notes que l'any anterior: la salut, la seguretat i el progrés dels éssers estimats. I els anys que, tot passant revista, ens semblen excepcionals, és perquè alguna d'aquestes tres notes no sona com voldríem. En positiu o en negatiu. Ens hem posats malalts, seriosament, o hem perdut seguretat vital ?o un ésser estimat ha ballat amb la més lletja. O, pel contrari, hem millorat en qualitat de vida i la gent estimada ha fet un salt endavant. És el de sempre. El que ens importa. L'any en què som ens hem comprat un cotxe nou.


Després hi ha una altra manera de passar revista a l'any. Una manera que s'atura en coses que no ens toquen de prop però són importants. Pensem com devia fer balanç de l'any la gent que va viure la primera arribada de la humanitat a la lluna. O, més cap aquí, recordem el Cap d'Any de l'any de l'atemptat a les Torres Bessones. De vegades hi ha esdeveniments de gran calibre, aliens i allunyats, que s'escolen als balanços anuals. Un terratrèmol. Una cançó. L'últim disbarat tecnològic. Una pel·lícula o un tifó. La loteria dels altres. Un canvi de règim polític.


I, finalment, hi ha una tercera categoria de coses, a mig camí entre el tsunami a l'altra punta del món i el càncer en pròpia pell o, per no dir només mogudes tristes, entre un rècord olímpic estratosfèric i la joia d'un fill desitjat. Coses que passen a persones que no coneixem i que, tanmateix, ens toquen la fibra.


A punt d'acabar l'any, jo diria que aquesta tercera categoria l'encarnen els presos polítics catalans. Els exiliats també, però no l'encarnen amb la mateixa intensitat. Dolors Bassa i Jordi Cuixart, Raül Romeva i els altres, fa més d'un any que són a la presó, però aquest any han estat molt presents, d'una manera o d'una altra, a les notícies, a les accions reivindicatives i als discursos dels que ja els sembla bé, que s'estiguin entre barrots.


Estic segur que partidaris i detractors, ara que l'any s'acaba, inclouran els presos polítics als seus balanços. I estic segur que, tant els partidaris com els detractors, quan facin el repàs anual, una espurna de sentit comú els durà a pensar que la situació dels presos polítics catalans és aberrant. Els partidaris és evident que ho pensaran. Però, en el cas dels detractors, malgrat tot, també. Fins i tot els detractors furibunds, els del morro fort, els que creuen que Dolors Bassa i els altres mereixen això i més, fins i tot aquests saben que és una injustícia. Perquè Dolors Bassa i els altres no van fer res, res que mereixi haver de fer balanç en una presó.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook